Una vegada més la xarxa ha compensat el dèficit dels mitjans tradicionals en la cobertura d’una informació, en aquest cas el desè aniversari de la mort del periodista de referència que va ser Ramon Barnils. Els mitjans tradicionals del nostre país haurien de prendre nota d’això, i saber interpretar què esperen i desitgen els ciutadans/lectors/consumidors. Els dies previs al 14 de març l’activitat al fil #Barnils a Twitter i a la pàgina de Facebook era notable, i es veia venir que hi havia una comunitat internauta sensibilitzada amb la figura d’aquest professor i professional estimat. Les eines 2.0 són una bona pista per interpretar què pot interessar als compradors/consumidors dels suports tradicionals, però el periodisme i els mitjans d’avui encara insisteixen a tapar-se els ulls i mirar cap a una altra banda. Que Barnils interessava era evident, fent un cop d’ull a TW i FB i llegint blocs els dies i les hores prèvies a l’efemèride.
No obstant això, només El Punt, l’Avui i l’Ara com a mitjans de paper van publicar informació al respecte, segons aquest recull de Media.cat. Els hereus de Barnils deuen ser legió, però influeixen poc en els suports tradicionals. Només sabem de l’excepció radiofònica de L’oracle de Catalunya Ràdio, en el programa d’aquest dimarts, i de la televisiva de la consorciada Comunicàlia. Les ràdios i televisions nacionals, a les quals tant va oferir Barnils en programes i tertúlies memorables, han passat de puntetes. La xarxa, i quan dic xarxa vull dir els mitjans digitals pròpiament dits i les eines socials que fa servir la gent, ha donat el to en el reconeixement públic a un bon periodista i patriota compromès. L’oblit dels grans mitjans, polític (només un n’ha parlat) i institucional (només s’ha mogut el Grup de Periodistes Ramon Barnils) és esfereïdor. Sort en tenim de la Internet catalana, Barnils!
(Dilluns, coincidint amb el desè aniversari vaig escriure al meu bloc Ramon Barnils i l’agència nacional.)
