Els establiments hotelers de Barcelona van fer l’agost, fins i tot, el setembre passat. El vuitè mes de l'any van superar el llistó de 1,9 milions de pernoctacions mensuals (el juliol 2,1 milions de turistes estrangers). Mentre Madrid queia en picat amb dades acumulades al llarg de l’any i també a l’agost. Un 22% menys que l’any anterior. Val a dir que l’increment del turisme a Barcelona i Catalunya ve de mans dels visitants internacionals, als que el procés sobiranista, si féssim servir la lògica causa-efecte, més aviat incentiva, situant la marca Catalunya com mai havia estat situada en portades de tot el món. Continua essent el públic francès el més fidel; es van incrementant els russos; retornen des de fa anys els nòrdics i repunten els britànics. Mentrestant, el turisme espanyol baixa. Cap problema: 30 milions disminuint no són res davant del potencial de milers de milions de la classe mitjana global que fan del turisme una nova activitat. La crisi d’Egipte i Turquia a més, desvia touroperadors cap a les destinacions catalanes.
El vent va a favor d’aquest segment de l’economia. Barcelona n’és la proa. Però preveient les tendències mundials que apunten cap el turisme sostenible i responsable, es poden millorar moltes coses. Barcelona capital està a punt de la saturació de diversos espais emblemàtics. Si no es dispersa el flux turístic i es posa números clausus a alguns d’aquests espais, la turismefòbia dels habitants autòctons creixerà i baixarà la qualitat de la destinació per episodis d’overbooking en les instal·lacions. Urgeix promoure nous punts d’interès sòlids per tots els districtes de la ciutat. I aquí, com he dit tantes altres vegades, el paper del patrimoni immaterial espectacular de la ciutat encara és verge.
Per exemple, on està explicada la Generalitat i la seva història? Enlloc. El Museu d’Història de la ciutat, és un centre de sociologia històrica. Però la història política i cultural no s’explica. Per primera vegada amb l’obertura de El Born tenim un espai homologable amb d’altres capitals europees on dels esdeveniments històrics se’n deriven productes de turisme cultural. Però hi ha molt més a subratllar. La Barcelona del XIX amb revoltes heroiques de federals i obrers semblants a la Comuna de París estan oblidades en la memòria. El mateix Gaudí s’explota molt arquitectònicament, però cal anar a Reus per entendre el seu context en un espai museïtzat. D'alguns dels edificis de la remodelació de l’Hospital de Sant Pau s’havia parlat al seu moment de convertir-los en el gran espai del modernisme i la seva època (catalanisme, anarquisme, renaixença…). En aquest sentit, per exemple, sap greu que l’excel·lent exposició sobre el Paral·lel que es produí fa uns mesos comissariada per l’actual director del MNAC, no tingui un espai fix del què és un cas quasi únic a Europa d’explosió de cultura popular i de creativitat en els inicis de segle coetanis a gaudí. S’animaran els nous amos i gestors del Teatre Principal, amb en Toni Albà al davant, a liderar la recuperació cosmopolita del món cabareter, cupletista i bandarra local?
Un altre filó molt poc treballat: el literari. Els països nòrdics mimen els seus literats: cases natals convertides en museus, plaques, monuments, itineraris… A Barcelona falta molt. Que la plaça Tísner sigui un pàrking salvatge al davant de BTV amb una paret mitgera estèticament lamentable, on podria haver-hi, si més no, un mural dedicat al literat, diu molt de la poca estima de la Barcelona contemporània d’aquests darrers 35 anys als seus literats. El nou mercat de Sant Antoni, situat al davant de la cantonada Borrell on vivien els dos cunyats Tísner i Calders tindrà alguna senyal d’identitat? Quants escriptors de relleu troben a faltar la seva memòria en el paisatge urbà barceloní?
Per faltar, a Barcelona, falta la gran oficina turística de Catalunya. La veritat és que no me'n vaig sortir. Hi ha llocs emblemàtics com l'Hospital de Sant Pau o les Rambles que podrien acollir un gran espai com tenen totes les Capitals de l'Europa civilitzada.
Però la principal estratègia de desmasificación i diversificació de Barcelona es troba en la potenciació del turisme en la seva circumscripció i a Catalunya en general. Alguns passos s'han fet en aquesta direcció. La marca Costa de Barcelona és una bona troballa per solucionar com a promoció internacional les antigues marques Maresme i Garraf. En canvi, en la meu humil parer, la marca de la regió de Barcelona interior no està ben resolta. No ho estava quan els Vallesos apareixien sota la marca Catalunya Central, que encara s'utilitza oficialment en el departament d'Empresa i Ocupació. Però tampoc crec que l'estiguin sota el paraigua Costa de Barcelona, que pròpiament només hauria d'afectar als municipis de costa o, com a molt, a 10 quilòmetres cap a l'interior. Comencen a aparèixer paquets turístics que inclouen cellers de les grans marques del Penedès. Però és necessari que els petits i mitjans, tant del Penedès com de la DO Alella, s'organitzin i proposin activitats creatives que sedueixin al turista resident a Barcelona.
La mateixa horta del Llobregat, o del Maresme i el Vallès amb productes especials i singulars poden generar experiències agràries periurbanes d’alt valor afegit tant pel turisme interior però també per l’estranger.
Pel que fa als recursos immaterials, n’hi ha prou. Des de les coves prehistòriques de Gavà, els vestigis romans a Badalona i Alella amb la Cel.la Vinària. La Terrassa visigòtica, els castells de frontera de la Catalunya vella: Gelida, Ordal i els monestirs com Sant Cugat. Les històries de pirates i corsaris; els mariners i els Indianos, l’emigració catalana a Amèrica, etc.
A l'àrea barcelonina i en l'oferta d'hostaleria mancada qualitat amb low cost. Perquè al final, on és el valor afegit de vendre una habitació i una dutxa? Per això, creix la tendència a incorporar als hotels gastronomia especial, activitats singulars, bar en les terrasses, els àtics, etc. I, d'altra banda, la demanda de llocs a preus barats però de qualitat mínima. La complicada regulació dels pisos d'ús turístic és l'únic camí. Quanta gent es pregunta per què aquí no hi ha bed and breakfast, legals i que donin un complement d'ingressos a tantes famílies que arriben justes? Per què cal anar a l'economia submergida o a l'especulativa no regulada ?
Últim apunt. Discrepo de la moda de carregar indiscriminadament contra el turisme, oposant-lo a la indústria. De la mateixa manera que indústries amb poc valor afegit i que per l'abús de treballadors immigrants han evitat la innovació, també en turisme hi ha qui només dóna marca blanca rebentant preus i, per tant, acaba tenint personal sense professionalització. Però, existeix el turisme que aposta per la innovació tecnològica i la innovació de producte. I llavors és quan atreu el turisme d'alt poder adquisitiu i els treballadors qualificats. http://www.economiadigital.es/cat/notices/2013/10/barcelona_turistica_47074.php
