Edició 2375

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 25 de gener del 2025
Edició 2375

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 25 de gener del 2025

Barcelona potes enlaire

|

- Publicitat -

 A les portes del calorós mes d’agost, la ciutat de Barcelona bull de turistes que malden suats i assedegats pels llocs més emblemàtics i es fan selfies davant dels edificis de Gaudí. A alguns se’ls veu fatigats, amb maletes magrejades pel tragí dels avions amunt i avall. Malgrat la vaga dels taxistes, el metro tampoc no va més ple que un altre dia a l’hora de dinar, però certament a sobre del paviment el centre de la ciutat no presenta una sensació d’absoluta normalitat. La Gran Via tallada i el Passeig de Gràcia, també.
 
Tens la sensació que des de fora, qui més qui menys, viu el conflicte del taxi amb resignació: amb la contradicció evident de voler empatitzar amb les demandes d’un col·lectiu que se sent amenaçat per la liberalització del seu mercat (la compatibilització del taxi amb cotxes amb llicències VTC), però a la vegada sentint animadversió per qui s’ha extralimitat a l’hora de fer sonar la seva veu (els enfrontaments amb cotxes d’Uber o Cabify) o, sobretot, pel col·lectiu que ha posat potes enlaire la ciutat el moment que molta gent vol gaudir de la merescuda tranquil·litat de les vacances d’estiu. Tòpic, però real: les vacances, no es toquen! De fet, podríem qüestionar-nos fins a quin punt aquesta vaga tindrà conseqüències contraproduents pel mateix sector que l’ha convocada. Per molts, la vaga pot ser legítima, però la narrativa no l’han sabut controlar.
 
La digitalització ha transformat l’economia. I, tots els sector han hagut d’adaptar-se en un entorn empresarial canviant a ritme frenètic, capaç de construir i destruir en poc temps, volàtil. De consumidors que esdevenen cocreadors, de prosumers enganxats a dispositius mòbils que esdevenen vertaders comandaments a distància de la nostra quotidianitat: l’aplicació d’Amazon ha fomentat la compra impulsiva, Twitter ens ha transportat a una societat radiografiada a través de titulars, Instagram ens fa viure permanentment en un aparador, podem convertir-nos en uns experts enòlegs a través de Vivino, reservar taula i descobrir noves propostes gastronòmiques remenant pel Tenedor o, com no, amb un clic sabem quan costarà un trajecte de punta a punta de la ciutat a través d’Uber o Cabify.
 
O amb MyTaxi! Perquè, aquí arriba la primera aparent incoherència: a Barcelona, amb un parell d’empreses de car sharing que no s’han implantat seguint el seu model de negoci d’origen (són franquiciats), els taxis que treballen a partir de l’aplicació MyTaxi estan oferint uns preus tant o més competitius que la resta d’empreses; amb més rapidesa perquè hi ha més flota, a més a més. És a dir, el sector del taxi també s’ha adaptat a la societat mòbil i, a nivell de preus (que és el què l’usuari pot comprovar), està funcionant prou bé. Tenint en compte aquesta premissa tant senzilla, doncs, què hi ha més darrera la vaga del taxi que vivim? Fins a quin punt el proteccionisme que es reclama també és una manera de garantir privilegis per determinats grups d’interès?
 
A Espanya, ni Uber ni Cabify tampoc responen a l’essència del negoci, que tan bé funciona als Estats Units, en ciutats com San Francisco (la Meca) o Nova York. Aquí, ni l’una ni l’altra són plataformes de car sharing. L’obligació de penetrar en aquest mercat, com també en d’altres com l’Índia, a través d’un sistema franquiciat tampoc representa la millor manera per impulsar un sistema de mobilitat (el car shearing) que respectant-ne els orígens és beneficiós tant per conductors com per usuaris: uns aconsegueixen ingressos extres posant a disposició els seus viatges a d’altres usuaris, que poden gestionar-se conjuntament la ruta que han de fer per estalviar-se quatre duros. A Barcelona, parlin amb algun dels conductors d’Uber o Cabify i, off the record, ja els asseguro que no dubtaran a considerar que les condicions amb què treballen tampoc són res de l’altre món, per macos i nets que siguin els cotxes. Sota l’aparença hispter hi ha, com no, interessos dels poderosos a costa de la classe treballadora.
 
Però, la Barcelona d’avui també és una ciutat innovadora. Mentre uns s’enroquen per protegir models clàssics de mobilitat sobre quatre rodes, d’altres intenten descongestionar carrers a través de plataformes com eCooltra o Scoot, empreses de scooter sharing o e-bikes que no només ofereixen una manera eficient de desplaçar-se, sinó que a més a més és neta i adaptada als nous cànons de la societat verda i de l’economia circular. La Barcelona innovadora sempre anirà dos passos endavant a l’ancorada al segle passat.

Publicitat

Opinió