Barcelona en comú, té quelcom en comú?

Una de les definicions de la paraula “comú” al diccionari Alcover-Moll diu: “fer causa comuna amb algú; adherir-se a la causa que ell defensa”. Si no és per la rancúnia i l'odi que tots aquests components demostren, no veig cap altra afinitat entre ells que sigui comuna. És veritat que al mateix diccionari en parlar de la paraula “comú”, parla del “sentit comú” que és la facultat atribuïda a la generalitat de la gent, de discernir raonablement les coses. Fa pensar, que tota aquesta colla de gent que formen aquest nyap de Barcelona en Comú, només s'han ajuntat per a manar durant un temps (quatre anys… potser?) sense fer cap discerniment raonable, entre el que els uneix i els separa.

Per una part, tenim Iniciativa-Verds que són els que han buscat amb aferrissada constància -davant la seva possible desaparició- enganxar-se a Barcelona Comú, ja que uns dirigents ineptes com el setciències Herrera i la bleda Camats, després de destruir la ideologia de l'antic PSUC i anar desfent l'invent erroni d'Iniciativa-Verds, no han tingut altre remei que apuntar-se al cavall guanyador.
I ara el setciències i la bleda que s'han apuntat a Barcelona en Comú, on el tema de la independència ho tenen tancat al calaix amb pany i forrellat, s'enfaden com nens petits per què TV3 no els ha convidat al debat celebrat aquest dijous, on van ser convidats només els partits i associacions sobiranistes. En què quedem? Uns altres que no saben que volen i practiquen “la puta i la ramoneta”. Si s'han apartat del procés sobiranista des de fa temps, perquè s'emprenyen?
Compte!, que amb el temps no surti la nova alcaldessa disfressada d'heroïna -com va fer uns anys en un míting que Iniciativa estava fent al carrer- i els foragiti d'aquest esguerro anomenat Barcelona en Comú.

D'altra part, hi ha la Teresa Forcades demostrant que pensar i meditar massa hores del dia tancada en un convent produeix reaccions estranyes, com ajuntar-se amb gent gens independentista i que proclamen uns vicis que no estan ben acceptats a la religió a la qual pertany la monja benedictina, com l'odi i la rancúnia. Fa poques setmanes va confessar a Catalunya Ràdio, que es va fer monja quan a catorze anys va llegir els evangelis; no devia llegir-los massa bé, ja que està disposada a demanar un o dos anys d'exclaustració del convent, per encapçalar una llista unitària i guanyar les eleccions del 27-S i així convertir-se en presidenta de Catalunya. Cordons! Sí que va forta la monja!
I si guanyés, només seria presidenta dos anys? Els altres dos anys de mandat, en tornar al convent a qui deixaria al seu lloc? Potser a la seva amiga Colau? O deixaria de ser monja, penjaria els hàbits i es dedicaria a la política?

Una de dues: els evangelis llegits en edat jove ho féu al revés o bé tancar-se en un convent i passar el dia resant, pensant i meditant no pot ser massa bo, per què després passa que a dins el convent pensa declarar el seu independentisme i a fora s'ajunta amb gent que no vol saber res de la sobirania de Catalunya i que no sent cap mena de respecte envers a les altres persones.
El que he dit més amunt, el fet de pensar molt, tancada en un convent deu girar el cervell i després fa dir collonades que fan riure. Preguntaria a la Forcades, si el que va llegir a catorze anys eren els evangelis o una novel·la de ciència-ficció. No crec que el pensament de la Forcades i l'Oliveras tingui res en “comú” amb el pensament dels altres integrants de Barcelona en Comú.

EUiA també té membres que propaguen l'odi i la rancúnia. Els últims dies hem sabut que el partit ha hagut de separar de la seva direcció, Marina Pibernat, fins fa poc número 1 d'EUiA a Girona i número 4 de la candidatura d'ICV d'aquesta ciutat. El motiu: la publicació constant de piulades al twitter, plenes d'odi i insults cap a Catalunya i el seu procés independentista. Suposo que havia rebut lliçons del cap del seu partit, Joan Herrera.
I què ens ofereix Podemos? Paraules i més paraules que ja hem escoltat diverses vegades des de fa anys, pronunciades per polítics del PP i del PSOE. Els seus components només van de cara a “la pela”, com tothom. Trobem el Monedero i els mils d'euros amagats a hisenda que al final va tenir de declarar; la Galdon amb els seus bons milers d'euros al banc, però fent-se la pobra i anant de “progre”; el Bertomeu -fill de “papà” multimilionari-, etc.. Tots ells demagogs no declarats amb “el coeta” al capdavant, fent veure ser d'esquerres, però en la seva vida privada actuant com les dretes més conservadores i capitalistes.
El “sentit comú” de què parlava en començar l'article se'n va en orris amb el viure d'aquesta gent, per molt que prediquin el que no fan i no són.

I per acabar, la demagoga, mentidera i presumptuosa, Ada Colau, guanyadora de les eleccions a l'ajuntament de Barcelona.

DEMAGOGA, ja que de les primeres mesures que pensa prendre serà estudiar la subvenció assignada a la F-1, per si cal suprimir-la, ja que hi ha altres prioritats. Si ella vol practicar la demagògia, jo també vull fer-ho, ja que suposo que els 3,8 milions d'euros que ha rebut en set anys l'Observatori DESC de l'Ajuntament, per a no fer quasi res important, també estudiarà la seva supressió i aquests milions podran servir per a les beques-menjador. O no? Aquesta subvenció no es toca?

MENTIDERA, perquè al seu dia en preguntar-li -quan es dedicava als desnonaments- si la seva associació es convertiria en partit polític per dedicar-se a la política i presentar-se a les eleccions, assegurà que de cap de les maneres es dedicaria a fer de política. Aquesta dona, a 14 anys també devia llegir alguna mena de llibre (no pas els evangelis), sinó un llibre de com desenvolupar la mentida dirigida a la gent senzilla, però sense que ho notin, no fos cas que a l'hora de presentar-se a unes eleccions no la votessin.

PRESUMPTUOSA, ja que està emprenyada perquè el president Mas encara no ha fet arribar la seva felicitació per haver guanyat l'alcaldia de Barcelona.
Però tia, de què vas?, la nova alcaldessa per no saber res, arriba al punt àlgid de la seva presumpció, doncs no sap que les felicitacions i reconeixements, es reben de la persona que vulgui fer-ho, però mai es demanen ni supliquen. A més es donen a la persona a la qual estàs agraït per alguna cosa o que aconseguit un èxit, no a la que t'insulta i et tracta de mafiós. Altrament és pura comèdia.
Com també presumir d'haver guanyat demanant respecte pels 176.594 barcelonins que van votar Barcelona en Comú, és una estupidesa, ja que vol convertir una victòria pírrica en un gran triomf. En una ciutat com Barcelona d'1.600.000 habitants, on van votar un total de 694.200 i només 176.594 van votar a Barcelona en Comú, no sé de què presumeix. I els altres 517.606 restants, que no van votar Barcelona en Comú, no mereixen respecte?