Báñez, què li sembla si limitem els salaris dels directius?

Mentre a l’Estat espanyol, el 93,60 % dels contractes laborals signats al mes de juliol foren temporals, la ministra fa bullir l’olla fent veure que la reducció dels models de contractes, que no pas de modalitats de contractes (tal com ha denunciat el treballòleg Josep Ginesta a http://in.directe.cat/serveix-al-teu-pais-i-a-la-seva-gent-1/blog/10648/labsurda-mesura-laboral-dels-41-5-es-maquillatge-a-lespanyola), altres mesures necessàries ni tan sols són plantejades. D’aquestes, una de ben urgent: reformar l’Estatut dels Treballadors per tal d’establir un sostre salarial màxim vinculat al salari més baix dins d’una mateixa empresa -per raons econòmiques d’afavoriment de viabilitats empresarials i per estimular la redistribució més equitativa de la “riquesa” interna a cada empresa. Es per això que el Congrés dels Diputats debatrà una iniciativa republicana que pretén la modificació de l’article 26 de l'Estatut dels Treballadros per tal de fer-ho realitat.
De fet, en alguns Estats ja es debat una iniciativa per frenar tanta desigualtat i limitar els salaris dels directius vinculant-los proporcionalment al salari mínim interprofessional dins d’una mateixa empresa. A Suïssa, per exemple, va néixer la iniciativa 1:12, segons la qual es pretén limitar constitucionalment que una persona no pugui guanyar en un mes el que un altre treballador guanya en un any.
L’octubre de 2008, en un exercici de cinisme de l’alçada d’un campanar, qui aleshores ocupava la presidència de torn de la Unió Europea, Nicolas Sarkozy, anuncià a bombo i plateret l’acord unànime d’actuar en pro de la refundació del sistema capitalista. Erem en les primeres fases de la crisi econòmica! Des d’aleshores, certament, tot plegat ha canviat, sobretot als Estats més endeutats. A cops de destral, a l’Estat espanyol, primer sota el comandament del PSOE i després del PP, s’han imposat reformes estructurals que han suposat retallades en drets socials tan pregones que podem afirmar que han aconseguit fer girar el mitjó al model social anterior.
Tant cert com que els límits i les retallades no han afectat  les classes més benestants. De fet, han incrementat llurs beneficis i índexs d’acumulació. Per exemple, l’any 2007 els alts directius de les empreses de l’IBEX 35 guanyaven 23 vegades més que no pas els seus empleats, però, a dia d’avui, en paral.lel a la devaluació general dels salaris, s’ha passat a 25 vegades més. Es a dir, les classes dirigents, viuen alienes a les conseqüències dels discursos d’austeritat i sacrifici que prediquen.
Què li sembla, ministra Báñez?