Acaba d’aparèixer el llibre Illusions financières (Les editions de l’atelier) del doctor Gaël Giraud, jesuïta, professor de l’École d’Économie de Paris i recercador econòmic al CNRS. Fa poc va estar a Barcelona amb motiu del 18è Fòrum de l'Associació Internacional d'Escoles de Negocis dels Jesuïtes (IAJBS). Conegut per publicacions anteriors com 20 propositions pour réformer le capitalisme manté que la sortida de la crisi ha de passar per l'inici d'una “transició ecològica”, que faci front al canvi climàtic i a la crisi de l'energia, i per la reforma del sistema bancari. Si no és així, vaticina un crash, abans de l'estiu de 2013, molt pitjor que el de 1929.
En el nou llibre afirma que des del 2010, la crisi financera de les subprime s'ha convertit en una crisi de deute públic, i tot sembla indicar que el pitjor està encara per venir. El carrer sense sortida al que els mercats financers condemnen l'economia europea soscavarà les pròpies institucions de la Unió Europea. Denuncia la falta de sentit que té fer un pla d'austeritat per a un país quan els interessos del crèdit superen l'índex de creixement de la seva economia. Així es pot vaticinar la recaiguda de Grècia i la caiguda d'Espanya, Itàlia i també França. Hi ha altres sortides, es pregunta, que la generalització dels plans d'austeritat fiscal, el pagament dels deutes bancaris pels contribuents i la deflació? “Tots els bancs s'estan morint i nosaltres no hem de morir per un banc”, afirma Giraud.
Gaël Giraud posa en relleu en el seu treball, les il·lusions que desdibuixen el debat públic actual. Posa de relleu que el reptes de l'energia i el clima són els principals factors que influeixen en la prosperitat sostenible a tot Europa. I subratlla, també, la necessitat de col·locar-la al centre d'un nou projecte que s'escapi de l'addicció mortal de la nostra economia a cap a unes finances desregulades. Per Gaël Giraud la transició ecològica és un projecte de societat que pot conduir a Europa a sortir del parany on l’han precipitat els excessos financers, i suggereix formes de superar els obstacles financers que trobarà aquesta transició.
Des de la seva condició de cristià, fa una apel·lació a aquests per a què no només no s’allunyin d'aquest tipus de canvi de la societat, sinó que espera que juguin un paper d'avantguarda en el compliment del repte de la transició ecològica: respecte a la naturalesa, l'amor per l'altre, en nom dels més vulnerables, dels que seran les primeres víctimes d'ajust climàtic i l'energia que ens imposarà la naturalesa, si no es fa res per negociar la transició amb la intel·ligència i la preocupació per la justícia. El que a França en diuen creixement sostenible i solidari.
Comparteixo plenament els reptes de Giraud: immediata regulació bancària internacional, començant per Europa. I aposta des del Banc Europeu per una economia sostenible, solidària i no depenent, amb inversions abundoses que crearien centenars de milers de llocs de treball i facilitarien el pas a una societat del benestar frugal i sostenible. Només hi trobo a faltar –no deixa de ser francès– a la necessària revolució en el model d’estat especialment els diplodocus jacobins que predominen al sud d’Europa i que del seu estatisme en fan una rèmora per a qualsevol transformació social i econòmica àgil, equitativa, responsable i no paternalista.
