L’associació europea de cambres de comerç, Eurochambres, ha fet pública recentment la reclamació a la Comissió Europea que impulsi la creació d’un mercat únic de finançament que sigui útil a les pimes i els permeti accedir al capital. Malgrat les accions del Banc Central Europeu per fomentar la circulació de diners, aquests encara estan estancats. I els 20 milions d’empreses que hi ha a Europa, el 98% de les quals són pimes, continuen amb obstacles als bancs, barreres per trobar finançament a d’altres estats i una hiperregulació fiscal./
La comissió Acces to Finance d’Eurochambres, presidida pel català Miquel Valls, demana a Brussel·les que avanci cap el mercat únic i que es doni orientació als petits empresaris sobre les diferents opcions de finançament a l’eurozona. I, finalment, que se superin els obstacles reglamentaris pel finançament transfronterer, així com que s’estableixin règims fiscals favorables a la inversió./
El panorama del crèdit a les pimes és especialment dramàtic a casa nostra. Comparant el període 2007-2008 i el 2011-2012, EUA, Holanda, França i Itàlia disminuïen l’accés al crèdit en un 25 o un 30% respecte el primer període. A Portugal i Gran Bretanya la rebaixa era del 50%. A la cua, com sempre, apareix Espanya junt amb Grècia i Irlanda, on la limitació arribava al 66%. Només a Àsia trobem casos d’expansió com Xina i Indonèsia./
I tot això passa de manera paral·lela als escàndols de les targetes negres de Caja Madrid, a la compensació dels 1.350 milions a ACS pel projecte Castor o als 4.000 milions que han costat rescatar varies autopistes fallides./
O sigui que, sento repetir-ho, vivim a un Estat confabulat amb una banca que no garanteix la supervivència a les pimes productives i generadores d’ocupació, mentre dilapida diners de tots els contribuents en apalancar l’economia financera i especulativa que no genera llocs de treball, només bombolles./
La prova d’això la trobem al Banc d’Espanya, l’organisme que s’ha demostrat tan inútil per evitar les malvestats, insisteix en boca del seu president, Juan María Linde, en una compareixença al Senat. Les seves declaracions demostren que està al servei de la casta. Fa tres dies reclamava més ajustos a les comunitats autònomes, les que mantenen l’estat del benestar (sanitat, escoles, serveis socials). En canvi, no fa cap recomanació a l’Estat central que continua dilapidant diners en infraestructures inútils i en institucions destinades al prestigi i a la galeria./
Com que sempre plou sobre mullat a les pimes, és notícia de la setmana la constitució de la nova i centralista Cambra de Comerç d’Espanya que substitueix al model confederal del Consell Superior de Cambres. Òbviament, amb la cúpula copada per les grans empreses de l’Íbex. Un desastre rere un altre./
En tot cas, si davant de tant anacronisme volen desfogar-se, llegeixin el llibre que acaba de publicar Francesc Sanuy, primer conseller de Turisme de la Generalitat: La banca sempre guanya (RBA). A la seva presentació Sanuy, que no té pèls a la llengua, digué: “La classe mitjana està destrossada i la treballadora és la gran víctima de la crisi” i vaticinà un estat d’insurrecció popular si no es canvia aviat el model. L’autor repassa els temes de les participacions preferents, l’escàndol de les clàusules sòl, les retribucions desorbitades de les cúpules o els rescats públics que han rebut algunes entitats, entre d’altres. Sentencia que ens trobem en un règim cleptocràtic on “guanyen els què roben”./
Macedònia
•Com més parlen els dirigents de Podem, més ens recorden, els que tenim una certa edat, aquell PSOE dels “descamisados” que semblava tant fresc però que simplement venia el canvi per esdevenir una pura alternança al si d’un Estat que la seva estructura i fonaments són els principals fabricants de la casta que tant denuncia Pablo Iglesias.
http://www.economiadigital.es/cat/notices/2014/11/banca_i_pimes_62815.php
