Rajoy s’ha enorgullit de l’any econòmic espanyol i ha presentat un cop més la política catalana com a principal causant dels riscos d’alentiment. Tot i que les dades estructurals macroeconòmiques no milloren: el deute i la cotització de la marca Espanya, per exemple.
Instal.lats en la mentida permanent i el cinisme, Rajoy i els que han donat suport al 155 amaguen les conseqüències que està tenint en la vida quotidiana de la població catalana aquest estat d’excepció. Conseqüències que en el seu vessant socioeconòmic acaben repercutint directament en la solvència d’Espanya.
M’he dedicat a repassar per sobre el web https://www.servidorscat.cat/inventari-de-danys/inventari-de-danys-document-complet/ on funcionaris i treballadors públics estan recopilant els efectes del 155 i els asseguro que no es una bona manera de començar l’any.
L’objecte de l’Inventari és servir alhora com a instrument de denúncia, com a eina al servei de la informació i la memòria col·lectiva i com a mecanisme que pugui ésser útil al proper Govern legítim de Catalunya. Hom constata com l’aplicació de les mesures d’intervenció adoptades dins de l’Administració de la Generalitat ha suposat i suposarà danys de gran magnitud per a les institucions, per a persones concretes i per a tota la ciutadania.
L’Administració de la Generalitat no funciona amb normalitat, com afirmen propagandísticament les autoritats espanyoles mentre la mantenen escapçada, vigilada, al ralentí i amb un nivell d’activitat molt inferior a l’habitual. Mai no havia funcionat tan malament. Es distingeixen entre tres tipus de danys: els danys que han afectat directament persones concretes; els perjudicis per a les institucions, els organismes i els òrgans públics objecte de supressió, dissolució o intervenció; i la resta de danys causats en termes de pèrdua o paralització d’iniciatives, d’inversions, de subvencions o d’altres actuacions pròpies de les polítiques públiques.
Pel que fa a persones afectades tenim els 7 membres del Govern a l’exili, les 5 persones empresonades, les 10 persones detingudes, les 10 persones cessades i un nombre indeterminat de persones no seleccionades.
Pel que fa a organismes afectats es compten 24 organismes suprimits o dissolts i 16 organismes intervinguts.
Hi ha també altres danys institucionals importants, multitud de casos d’indefensió jurídica i pèrdua d’accions previstes. S’han nomenat 8 càrrecs pel Govern espanyol. S’ha desplaçat obligatòriament tots els alts càrrecs a despatxar a Madrid. S’ha multiplicat la burocràcia amb la triplicació o sextuplicació dels controls. La Generalitat ha perdut projecció internacional. S’ha escanyat la publicitat oficial, cosa que ha afectat a diversos mitjans de comunicació que la rebien de forma sistemàtica. S’està alterant o paralitzant el funcionament d’òrgans de govern d’organismes del sector públic. Pel que fa a recursos humans hi ha hagut 12 casos acomiadaments. I multitud de censures, amenaces a treballadors públics. I també s’han paralitzat o suprimit oposicions que significaven centenars de noves places públiques.
S’estan vulnerant drets fonamentals com la llibertat d’expressió i el dret a emprar la llengua catalana oficial en alguns tràmits de l’administració.
I ja que estem en pàgines socials i econòmiques el balança en aquest camp és notable. La intervenció econòmica de Montoro ha significat paralització, retards en el pagament en desenes de casos, afectacions en la contractació amb un centenar d’incidents. S’ha aturat dotze plans i projectes de biblioteques, gent gran, espais naturals etc. S’han cancel.lat o suspès diverses activitats.
S’han deixat de fer divuit inversions en benestar social, carreteres, cultura etc. S’han suprimit nou subvencions a entitats sense afany de lucre i s’han perdut set oportunitats econòmiques.
Si ara ens centrem en la paralització de l’activitat legislativa i normativa hom veurà com l’impacte social i econòmic de l’estat d’excepció és brutal. Un total de 108 iniciatives legislatives han decaigut. Entre elles 9 projectes de llei: d’ordenació de les activitats d’espectacles públics i recreatives, de mesures urgents en matèria de contractació pública, de modificació de la Llei de creació de l’Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat, de llei de ports i de transport en aigües marítimes i continentals, del procediment de votació electrònica per als catalans i catalanes residents a l’estranger, de la igualtat de tracte i la no-discriminació, de creació de l’Agència Catalana de Medicaments i Productes Sanitaris, de contractes de serveis a les persones Projecte de llei de creació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya.
També 56 proposicions de llei decaigudes com les de: l’audiovisual, d’espais agraris, de l’Agència del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, la llei municipal de Catalunya en matèria de protecció de les municipalitzacions, d’estabilitat pressupostària, contra l’abús bancari, de creació i finançament del Sistema d’Escoles Bressol, de protecció dels denunciants i altres mesures de lluita contra la corrupció, de foment del desenvolupament rural, de modificació de la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, de mesures urgents per a incentivar el lloguer, d’habitatges socials i assequibles, de mesures urgents per al millorament de la qualitat en la prestació de serveis sanitaris i sociosanitaris, de mesures urgents per a millorar la qualitat en la prestació de serveis relatius a l’autonomia personal i a l’atenció a les persones en situació de dependència, d’accés als llibres de text per mitjà d’un sistema de préstec, de reducció de l’impost sobre la renda de les persones físiques, de protecció dels més desafavorits amb relació a l’accés als subministraments bàsics, de llei electoral de Catalunya, de reforma horària, de l’aprofitament de l’excedent alimentari, de matèria audiovisual, de l’Administració tributària catalana.
També han decaigut iniciatives que estaven en tràmit en el Govern com ara els avantprojectes de llei de modificació de la llei de caixes d’estalvi de Catalunya, de les cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació de Catalunya, d’ordenació del litoral, per a la d’adaptació de la societat catalana a l’envelliment, de l’impost sobre les emissions de gasos d’efecte hivernacle de les activitats econòmiques.
Aquest és el programa dels partits que han donat suport al 155 PP, C´s i PSC que han perdut a les urnes. Caldrà molta intel.ligència i persistència per recuperar allò perdut. Si s’allarga aquest mal son, la paradoxa és que no només en sortirà perjudicada la societat catalana, sinó l’espanyola de ple.
