Entre els articles 116 i el 155 de la CE sembla que es prepara un estat d’excepció. Però de fet, més enllà de la qüestió jurídica; és a dir, parlant estrictement en termes polítics -amb implicacions molt clares en qüestions econòmiques i socials- ja fa molt de temps que els catalans patim un estat d’excepció.
El fet que en democràcia “l’estat d’excepció” a Catalunya hagi estat gairebé permanent s’inicia quan s’elaborava la CE l’any 1977/1978 , en què Catalunya, com a comunitat històrica no es va poder “afegir” al règim foral del País Basc i Navarra. Això ja ens va marcar molt negativament, i ha provocat -al llarg de més de 35 anys- que l’espoli fiscal de Catalunya sigui monumental. Encara que aquest no és el problema principal, ja que la qüestió de fons que provoca, la que podríem dir “l’excepcionalitat discriminatòria i arbitrària” contra Catalunya, és que la qualitat de la democràcia a l’Estat espanyol cada cop és més baixa. La conseqüència perversa d’això és que el problema no és tan la Constitució i la llei, com la seva aplicació pràctica molt esbiaxada; per altra banda, la Constitució, per molt important que sigui, mai pot passar per damunt de la democràcia. Mentre prevalgi aquest precepte ens trobarem sempre amb “l’esperit” d’un estat d’excepció. Tot aquest plantejament és veu molt ben reflectit en “l’exàmen de consciència” que va fer, el ja expresident del TC Sr. Perez de los Cobos, al plegar del càrrec, en les següents manifestacions “El TC no pot solucionar problemes polítics com ara el de la voluntat del poble català” o bé : “ el diàleg polític en democràcia no pot ni ha de ser una realitat episòdica o conjuntural a la qual es recorri quan les circunstàncies la imposen” . En qualsevol cas, no hi ha dubte que,tal com es defineix la filosofia d’actuació política de l’executiu Rajoy, és a dir, fer de l’aspiració d’una gran majoria de catalans una qüestió del codi penal és estat d’excepció en “estat pur”. A la pràctica, la cosa es concreta amb els dues sentències sobre el 9-N, tan la de Madrid com la de Barcelona.
En síntesi, encara que és cert que tant el títol preliminar de la CE com el títol de la reforma de la Constitució són dos “punts negres” de baixíssima qualitat democràtica que ens recorden “el Fuero de los Españoles”, la qüestió de fons més greu és que desprès de 40 anys del retorn del President Tarradelles, a la pràctica -social i política quotidiana- l’encaix democràtic de Catalunya a l’Estat espanyol s’ha revelat impossible. Aquí tenim la prova més fefaent de “l’esperit” de l’Estat d’excepció permanent, que tant mortifica una molt àmplia majoria de catalans.