Avui, Rajoy ha fet de ZP i Rubalcaba fent veure que no té responsabilitats

El Consell Europeu de fa uns dies fou el de l’estrena de Rajoy. I, avui, ha estat en el Congrés per explicar-nos-ho. Una trobada que, pel que fa a les qüestions domèstiques “espanyoles” passarà més a la història pel que va dir el president espanyol sense voluntat que ens n’assabentéssim que no pas pel que manifestà públicament i per les resolucions que s’aprovaren.   Com en el cas del seu predecesor, hi va anar a recollir els deures que havien redactat per als PIG’s, és a dir per als  Estats als quals s’han encolomat les polítiques de retallada per saciar la fam del Saturn/Mercat, malgrat que això no eviti que s’acabi cruspint  fills europeus.
Els titulars de premsa en són un bon exemple. D’una banda, grans paraules sobre la reducció del dèficit  i la manera de sortir de la crisi, però a micro tancat més xarop reformista, que només suposa la destrucció de l’Estat del benestar, demanar nous esforços a la ciutadania  i permetre que els amics del PP continuïn governant a Bankia mentre els actius tòxics són socialitzats. Més receptes que no han servit per a res de bo, només per conduir els països amb el déficit disparat a situacions de misèria, descohesió, i més destrucció d’ocupació.  
La reforma financiera presentada i la reforma laboral enllestida per al divendres  continuaran pel viarany de les retallades  (“sadomasoquistes”, tal com foren qualificades pel Nobel  Paul Krugman) i de la regressió dels drets socials.
I, avui, ens ha dit que, tot plegat, queda justificat per l’herència rebuda… una musiqueta que a Catalunya ja la ben coneixem per explicar el desballestament de l’Estat social, l’acomiadament indiscriminat i la precarietat salarial i contractual.
Això sí, de com incrementar els ingressos res de res (tret de treure pit amb l’increment de l’IRPF): res de com fer que les rendes del capital paguin més, res de les SICAV, res de l’impost del patrimoni, res del frau fiscal…
I en Rubalcaba fent un exercici de demagogia infinit. Com pretén que oblidem que fa quatre dies ell representava el cavall de Troia de l capitalisme més pervers?