La setmana passada a Brussel•les, diversos grups del Parlament Europeu vam imposar un debat i una votació sobre la situació d’Aminatu Haidar per a aquest darrer ple de l’any que acabem de celebrar a Estrasburg.
Malauradament, aquest migdia, el Grup Socialista ha proposat la retirada d’aquest punt de l’ordre del dia i amb el suport de bona part del Grup Popular, ha forçat i ha guanyat la votació. Avui, doncs, el Parlament Europeu no ha pogut expressar la seva opinió sobre aquest cas.
D’aquesta manera, culminen més de trenta dies de silenci del Govern espanyol mentre Aminatu es va morint. No és però només el cas individual d’una sola persona. De fet, avui també han culminat trenta-quatre anys de silenci forçós i d’hipocresia sobre la situació del poble saharaui.
Sens dubte, avui ha estat el dia més trist des que sóc al Parlament Europeu. ¿De què serveix que els ciutadans ens hagin votat per representar-los en aquesta institució si els interessos d’alguns estats ens impedeixen fer sentir la nostra veu? ¿Com podem estranyar-nos de la desafecció dels ciutadans envers la política?
Avui, al migdia, quan els diputats socialistes sortien de l’hemicicle després d’haver guanyat aquesta votació, estaven contents i es desitjaven els uns als altres bon Nadal. En canvi, és possible que quan el Parlament es torni a reunir després de les vacances, Aminatu ja hagi mort.
Aquest és el tall dels comentaris al programa Tots per tots de COM Ràdio del 15 de desembre de 2009, en què els eurodiputats de CiU, PSC, Iniciativa i ERC ens vam posicionar sobre les consultes del 13D i vam parlar sobre la tasca al Parlament Europeu. Escolta’l aquí
