Avui es un dia molt especial per a tots nosaltres, després de portar mesos escoltant a la gent per tot arreu parlar del nostre futur i escoltar tot tipus de comentaris de les tres formacions polítiques independentistes, la veu del poble serà escoltada avui en forma de vot
.
Aquestos mesos enrere a tota Catalunya hem gaudit d’un debat permanent per part del mon independentista que mai en el passat de la nostra historia havia succeït, les posicions properes a qualsevol d’aquestos partits han fet que en el carrer i la xarxa, la gent fes gairebé cada dia un debat entre ells donant el seu punt de vista i defensen les opinions dels líders d’aquestos parits i donant la meva opino personal tot aquest exercici que abans no existia es un pas endavant per a tots nosaltres ja que els intercanvi d’opinions entre tots es el camí que portara a la llibertat a la nostra terra.
Aquesta campanya electoral, tots la recordarem per que tots els partits polítics han portat en totes les seves aparicions una mateixa paraula, INDEPENDÈNCIA, els partits independentistes com es normal intentant fer veure al poble tots els beneficis que aquesta portaria al nostre país i els altres partits utilitzant-la com un gran monstre que nomes portaria la ruptura social del nostre poble, però aquesta paraula s’ha empleat com a bandera en aquestes eleccions i tenim que aprofitar aquest moment i encara que els resultats siguin avui millors o pitjors continuar treballant en aquesta línia per no perdre aquest discurs que s’ha obert, arribant fins i tot al mon internacional.
Les portes que abans estaven tancades i les veus de molta gent històrica del nostre moviment, ara mateix son obertes i hem d’aprofitar tot aixo i demà continuar tots arreplegats treballant per aquest camí per no perdre aquesta embranzida, si analitzem una mica tot el que s’aconseguit us donareu compte de que tard o d’hora farem el nostre somni realitat.
El millor exemple que podem agafar per arribar a la nostra meta donant la meva opinió, es l’exemple de la independència de Lituània, un país on el seu poble patia l’opressió de la URSS i el seu lider en aquell moment Mijaíl Gorbachov, el sentiment independentista del poble Lituà i el desig d’aquesta gent a viure en llibertat en un estat propi va portar una revolució social anomenada la Revolució Cantada.
La tradició bàltica d’interpretar cançons tradicionals es va convertir en un acte de protesta política quan el moviment independentista es va revifar a meitat dels anys 80. Com ocorria en la resta de repúbliques bàltiques, centenars de milers de persones es reunien en les places públiques de tota Lituània cantant cançons patriòtiques tradicionals.
El 24 de juny de 1988 es crea el Sajudis, moviment social i polític per liderar la independència i el moviment pro-democràtic, que va esdevenir la primera oposició parlamentària organitzada de la història de la URSS, aquest moviment on s’arreplegava tot el sentiment independentista del poble Lituà, mica a mica fent un treball digne d’elogi i del qual nosaltres tindríem molt que aprendre, va fer de la seva lluita participe a tot el seu poble i encara que com nosaltres van patir els atacs de les forces d’opressió van continuar cap endavant en el seu camí per arribar al seu objectiu.
El 24 de febrer de 1990 el Sajudis guanya les eleccions i, cinc dècades després de l’ocupació i incorporació lituana a la Unió Soviètica, Lituània es converteix en la primera república soviètica a declarar la seva independència de l’URSS el 11 de març de 1990, sent seguida posteriorment per Letònia i Estònia. En qualsevol cas, gairebé totes les nacions de la comunitat internacional, excepte Islàndia, van dubtar en primera instància a reconèixer la restauració de la independència lituana, concretament fins a l’agost de 1991, però encara que els organismes internacionals van reconèixer al final a Lituània com un estat independent, la URSS no va mai acceptar la seva independència i fins l’agost de 1991 el poble Lituà va patir tot tipus d’atacs per part de Moscou.
Però perquè això fos possible, abans es van produir fets intolerables on els ciutadans de Lituana van ser intimidats per Moscou amb la força de les armes, fins arribar un dels successos mes tristos fins aquell moment, us parlo del “Diumenge Sagnant”: Moscou, després de decretar el bloqueig econòmic després de la declaració d’independència, fa un intent de recuperar per la força el poder al país. El 13 gener 1991 forces paracaigudistes russes assassinen a catorze manifestants, resultant també ferits centenars de manifestants no violents a Vílnius, mentre defensaven la torre de televisió de de la ciutat i el Parlament lituà dels tancs i tropes d’assalt soviètiques. L’extraordinari coratge i disciplina dels lituans, reunint armes i cantant davant dels tancs i les peces d’artilleria soviètiques va impedir que es produís una major pèrdua de vides, i simbolitzar davant el món la fallida moral de la Unió Soviètica i el il·legítim de la seva ocupació.
Aquest exemple del poble Lituà demostrant el seu coratge davant les armes soviètiques i el extraordinari sentiment de lluita per la llibertat de la seva terra, es un dels millors exemples a seguir per tots nosaltres, la nostre situació avui en dia dins dels organismes internacionals, com la CEE o la ONU fan que davant de la nostra declaració d’independència i l’intent d’utilització de les armes per part del Regne d’Espanya no tinguin cabuda avui en dia en el mon en que vivim, per aixo la llibertat de la nostra terra nomes passa per tots nosaltres i per que d’una vegada tots estem junts en aquesta lluita i deixem les nostres divisions internes d’un cop en un costat i agafem l’exemple dels Lituans per com ells entre tots aconseguim els nostres objectius i donar-li la llibertat a la nostra Terra Lliure.
Salutacions a tots/es i Visca Catalunya Lliure.
