Avui, només Catalunya. No tots els que aniran a la manifestació ho faran amb el mateix convenciment, segur que no. Les diferències d’actitud política són massa grans per pensar que tots (els dirigents polítics) demostraran amb el mateix esperit, amb les mateixes ganes i amb les mateixes finalitats.
El món polític català és molt complex en part per culpa de les influències de fora: no cal dir que el paper del PSC, lligat al PSOE, no ha estat sempre absolutament clar a favor de la Catalunya Nació que avui serà lema de l’acte. El PPC , braç allargat del PP central, no pot fer oblidar que va presentar el recurs al TC en contra de l’Estatut, i que ara infla el pit com a promotor d’una destrucció de l’Estatut beneïda oficial i legalment.
Ni entre els mateixos partits d’origen català les coses tenen aires de coincidència, i menys a pocs mesos de les eleccions. Massa ambigüitat en els actes i les declaracions, massa passivitat amb ganes d’agradar a molts i finalment, poca eficiència en la defensa clara dels principis que la manifestació d’avui voldria fer unitaris.
Malgrat tot això, l’ocasió de sortir al carrer a demostrar pacíficament que Catalunya és una Nació, ha de donar un impuls positiu a una unitat de principis i a una meta comú, encara que els camins que hi portin puguin ser diferents. Tot sona un xic a utopia, és cert, ja que el dilluns és quan veurem la veritable cara dels que avui desfilin en els llocs preferents. No es tracta de quedar be avui i prou ; es tracta d’afirmar uns principis i de seguir-los amb convicció. No podem desaprofitar una oportunitat com la d’avui per ser i per fer de Nació.
A més de 1000 kilòmetres de distància, amb el cor estaré avui a Barcelona, darrera el lema de “Som una Nació, nosaltres decidim”.
