Aquest període d’octubre – novembre aquí a Barcelona està resultant ser força més càlid i sec del que seria l’habitual si tenim en compte les mitjanes climàtiques històriques. Ja fa gairebé un mes que no ha plogut (o ho ha fet molt minsament, com els 1.7 mm recollits al Fabra el dia de la Castanyada), i la mitjana de les temperatures de les darreres tres setmanes és de l’ordre de 2 graus superior a la mitjana històrica. De fet, ja fa tres setmanes que gaudim d’un estiuet de St Martí que comença a ser més que un estiuet. De tota manera, sembla que els models meteorològics indiquen una baixada important dels termòmetres i pluges a partir de dilluns o dimarts de la setmana vinent, després de la pujada prevista de les temperatures d’aquest cap de setmana.
St Martí, diu la llegenda, era un soldat romà del segle IV que, tot caminant un dia enmig d’una tempesta de neu, es va trobar amb un pobre home tremolant de fred, sense abric i amb molta gana. St Martí va donar-li en nom de Crist la meitat dels seus queviures i la meitat de la seva capa que va tallar amb una espasa. Just en aquell moment, el cel es va obrir, el sol va sortir i es va formar un Arc de St Martí fort i majestuós, va deixar de fer fred i la neu es va fondre.
L’11 de novembre, doncs, celebrem St Martí, conegut sobretot pel seu Arc i pel famós Estiuet de dies càlids i assolellats que marca, sovint, l’inici del fred a casa nostra.
“Per Sant Martí l’hivern va de camí; si el voleu deturar, per Sant Climent arribarà, i, per molt que el detureu, per Sant Andreu el tindreu.”
I per aquells que no saben quan s’escau St Andreu:
“De Sant Martí a Sant Andreu, vint dies hi comptareu.”
És a dir, que cap a final de novembre, el fred ja és inevitable, malgrat els dies més temperats propis d’aquestes dates de transició entre l’estiu i l’hivern.
Però compte:
“Com més fort és l’estiuet, guarda’t més del fred.”
“Per Sant Martí el fred ja és aquí”
“Per Sant Martí la neu ja és al pi, si no a la tarda, hi és al matí”
“Per Sant Martí la neu al pi i del pi al prat tot nevat”
“Per Sant Martí, la neu al pi; per Sant Andreu la neu al peu, i per Nadal fins dalt del fumeral”
Ara és normalment època de pluja que, amb l’arribada del temps més assolellat de l’estiuet, pot propiciar l’aparició dels arcs de St Martí. També poden ser dies de fortes ventades, com recull la llegenda d’en Trenca-pinyes, un gegant que bufa que bufaràs, fa caure al terra les pinyes dels pins.
“Per Sant Martí la pinya cau del pi.”
Tot i ser de Pàvia originalment, St Martí va acabar sent bisbe de Tours, prop de Poitiers, ciutat on les seves restes foren enterrades l’11 de novembre de l’any 397.
St Martí ha estat, tradicionalment, un sant molt venerat a casa nostra: Hi ha més de 30 viles que el tenen com a patró. Hi havia moltes tradicions curioses relacionades amb aquest sant. Així, per exemple, els nens de l’Empordà rebien castanyes i fruits secs la nit de St Martí si havien fet bondat durant l’any, o fems del seu cavall si hi havien estat dolents. També l’11 de novembre, les noies solteres podien fer un petó al primer home sense compromís que trobaven. El 25 de novembre, s’invertien els papers, i eren el nois solters qui podien fer un petó a una noia soltera.
“Per Sant Martí la fadrina besa el fadrí, i per Santa Caterina el fadrí besa la fadrina”.
A casa els meus fills celebren St Martí anant de processó pel carrer amb uns fanalets que porten llum i caliu enmig del fred dels vespres de novembre, tot cantant cançons i demanant dolços i caramels. És una tradició alemanya que encara té molts seguidors en aquell país, i també als Països Baixos i Bèlgica, i que es pot “tastar” a casa nostra entre la comunitat immigrant alemanya del Baix Llobregat i el Garraf.
“Pel novembre festes grans: Sant Martí i Tots Sants”
“Per Sant Martí beu del bon vi i deixa l’aigua per al molí”
“Per Sant Martí mata ton porc, posa les olives al topí, destapa la bóta, beu ton vi i convida el teu veí”
Pels volts de St Martí, és l’època quan tradicionalment s’enllestien les feines de sembrar el blat a la tardor, i d’altres tasques del camp que servien per omplir el rebost durant els llargs dies d’hivern.
“L’olivera plantada per Sant Martí és la que fa l’oli més fi”
“De la vinya plantada per Sant Martí, en surt el millor vi”
“Mata el garrí per Sant Martí”
“Per Sant Martí, el porc para de grunyir”
“Si vols casa sense fi, talla la fusta per Sant Martí”
“Si vols l’all ben coent, planta’l per l’Advent; si el vols ben fi, planta’l per Sant Martí; però si el vols verdader, fes-lo pel gener”
L’11 de novembre era el darrer dia abans del començament d’un període d’abstinència de 40 dies, anomenat “Quadragesima Sancti Martini”, celebrant-se la vigília de St Martí amb grans àpats i festes, tradicional a Europa des del segle IV i fins a la baixa edat mitjana, que l’Església va posteriorment escurçar fins a conformar el que avui dia coneixem com a període d’Advent al mes de desembre, preludi de les festes de Nadal.
……………………………….
Per a saber-ne més:
Dia de St Martí a la Wikipedia
