AVÍS A LES ELITS

Rajoy ha estat foragitat del Govern d’Espanya. Quan va esclatar la sentència del Gürtel, la oligarquia econòmica que mana a Espanya es fregava les mans. El PP, amb el control de part de la judicatura havia aconseguit retardar la notificació fins després d’aprovar els pressupostos amb el vot del PNB. Això aconseguia, no sense crítiques per la simbòlica pujada de les pensions, apaivagar les inquietuds de la Comissió Europea.
Pel que fa a la sentència semblava tot lligat: Bárcenas no cantava més si la seva dona no entrava a la presó, cosa que ha succeït. I Ciudadanos proposava una via suau de acomiadament de Rajoy a partir d’unes noves eleccions.
Però vet aquí que aquest seqüència ben vista pels mitjans de comunicació del règim i les elits econòmiques va ser qüestionada en el moment on Sánchez decideix sobreviure.
La borsa va caure, la prima de risc va pujar. Però l’endemà, es tornava a apaivagar el panorama. I part de les elits es comencen a plantejar si van fer una aposta intel.ligent creant un Podemos de dreta com Ciudadanos.
Si en el debat d’investidura hi va haver un clar perdedor va ser Albert Rivera. Totes les enquestes i el suport de la premsa amiga – tota la de Madrid-, el feien successor natural de M.Rajoy. El seu discurs pseudoliberal, el seu to bel.ligerant per enfortir l’aparell de l’Estat central i liquidar el marc autonòmic eren músiques que agraden a unes elits que viuen de decisions publicades al BOE. Al capitalisme del BOE li sobra l’Estat de les autonomies i l’Estat del benestar. El capitalisme extractiu espanyol  reposa sobre l’obra pública, la indústria militar i els serveis oligopòlics antigament estatalitzats.
Per això, molt contents no han d’estar dels darrers esdeveniments polítics. Tindran un Govern liderat per la pota més feble de les tres que aguanten el tamboret del règim. Tindran un govern condicionats per les bèsties negres de l’estatus: l’esquerra alternativa i el republicanisme.
I gens contents estan a Ciutadans perquè se’ls retarden les eleccions, el Partit socialista agafa una mica d’aire i el Partit Popular aprofitarà l’oposició per refer-se i disputar-li la plaça d’alternativa.
En el mateix moment que passava això a Madrid, a Catalunya després dels tediosos però segurament necessaris , gestos de restitució per tal de poder acusar de prevaricació als jutges i al Govern de Rajoy, es constitueix el Govern i s’aixeca el 155. I cal esperar en mans del PSOE un cert desescalament en decisions que depenen d’ells, com la intervenció financera de la Generalitat.
 Ningú a Catalunya té cap esperança sobre el que pugui fer Sánchez per buscar solucions definitives al conflicte. Però en canvi és exigible que al menys faci els canvis necessaris per neutralitzar el cos de fiscals, jutges i policies atapeïts de membres de l’ultradreta i alguns en trames mafioses. Com més aviat abordi aquesta democratització menys risc tindrà que li rebotin a ell les memòries del passat dels barons
Quan passava aquesta precipitació d'esdeveniments, a Sitges, una part de l'elit amb seu a Catalunya i agrupada en el Círculo de Economía, presentava una proposta d'Estatut amb competències blindades i que es pogués votar com una Constitució catalana. Res de nou en el fons, però sí en la forma. Aquest estatut blindat és el que es va intentar el 2005 i que va ser bombardejat per terra, mar i aaire pel PP, el PSOE i el TC. En tot cas, aquesta proposta denota que les elits catalano-espanyoles que havien apostat obertament per un correctiu als governs sobiranistes i per empènyer un nou protagonista de dreta espanyolista amb pinta jove, Rivera,, estan nervioses, perquè no els ha sortit bé cap de les jugades.
La persistència i increment desestabilitzador del conflicte per una banda. I per l'altra, la demostració que Rivera i el seu partit no són un instrument d'estabilitat sinó de caos i conflicte, no només a Catalunya, sinó a tot l'Estat, obrint nous fornts a Euskadi, València i les Balears. Les recents teatralizacions crispades al Parlament de Catalunya i a les Corts, de Rivera i Arrimadas, estan fent perdre punts acceleradament a un partit que és percebut cada cop més com populista d'extrema dreta. 
Les elits que conservin un bri d'intel.ligència a Barcelona i Madrid han de canviar d'alternativa. I aprendre de Lampedusa que per canviar alguna cosa per tal que no canviï res, l'opció lògica pels conservadors, s'ha de fer amb canvis cap endavant. No cap endarrere, perquè llavors estaríem davant d'un programa reaccionari. I aquests acaben sempre en revolucions. Esteu avísats !