Desprès del 8-A sembla que, de moment, no podrem votar: no podrem exercir el dret civil més important i elemental de tota democràcia. No obstant això, la vida continua i la vida política encara més. Desprès del debat al Congrés dels diputats del passat 8 d’abril es constata que el govern central i els partits nacionalistes espanyols d’oposició (encara que algun, amb molt poca credibilitat,es fa dir federalista) no han entès res de res de les justes i legítimes aspiracions i anhels de llibertat nacional i democràcia plena del poble català. Desprès del “gran debat” a la capital de l’altiplà es confirmen els pitjors auguris, per tal de poder arribar, civilitzadament i racionalment, a acordar una solució pactada : la preponderància de la ideologia transversal espanyola de l’assimilacionisme dogmàtic; la qual cosa, malauradament, està molt vinculada amb un moviment polític de fons -que comença a treure el cap a molts indrets -anomenat autoritarisme postdemocràtic.
No hi ha dubte, aquest assimilacionisme dogmàtic i simplista (la constitució impedeix votar als catalans) és la mateixa política que, a la pràctica, imposa unes lleis i prerrogatives que envaeixen, indiscriminadament, les competències de l’administració catalana i que, de fet, ens volen deixar a les palpentes; és a dir, amb una llengua molt minoritzada, un petit comerç completament desnonat, una activitat econòmica plenament asfixiada i un dret civil català totalment anihilat . Malgrat tot, Espanya té avui un problema més gran que abans del 8-A. S’ha imposat l’immobilisme uniformitzador, l’unionisme intransigent, l’assimilacionisme dogmàtic que no vol parlar ni enraonar –per cert, aquest darrer verb no té una traducció clara a la llengua castellana- . Però que no s’enganyi ningú (tampoc Europa, que de moment no es vol mullar) si un poble (la gran majoria) no encaixa dins “la llei” el problema és sistèmic, i en aquests casos, la solució només pot ser política; i aquesta política, lògicament, s’ha d’exercir, d’una manera pulcra, diàfan i clara, a través de la democràcia amb tots els ets i uts.
En síntesi, desprès del 8-A no es tanca res. Catalunya no s’arronsa i es reafirma en l’objectiu, exquisidament democràtic, de poder votar amb normalitat per tal de decidir el seu esdevenidor col•lectiu . “ No podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu” .
