A hores d'ara, ja sabem que l'Autonomia signada l'any 1980 te uns esperats condicionants però a més unes evidents limitacions en tots els sentits…
En una sobirania total només quedarien els condicionants… Molts, és cert, però només despenent de les nostres capacitats per intentar salvar-los.
Es pot dir que ha arribat el moment de exterioritzar políticament el que pacíficament està reclamant una gran majoria a Catalunya. S'ha acabat el que es donava !. Ara, volem tot el que tenim… Ho necessitem, i ho volem.
Ja no podem continuar pretenent governar una autonomia cada dia més condicionada, més retallada, més intervinguda, més a mans del que ens vulguin fer arribar, quasi be com una almoina perquè anem tirant a canvi de que els hi seguim donant tot.
España, malgrat el que volen vendre amb propaganda barata en meetings tancats entre els seus i rodes de premsa amb pantalla de plasma i sense preguntes, i que només es creuen ells, fa aigües i ens arrossega amb ella. El nostre país se'ns està desfent a les mans… a les mans d'ells. Si també ens hem d'enfonsar, perquè també som uns maldestres i uns corruptes, que sigui amb els nostres salva-vides. Volem ser nosaltres !.
Desprès, vindrà el moment dels sacrificis, ningú ho pot ignorar, però és que seguint igual tampoc ens en estalviarem cap… Dels per nosaltres i d'els que tinguem que fer pels demés… Com fins ara.
La nostra força no és política, que a la curta o a la llarga, però sempre, es mou per una determinada consigna de partit. La nostra força és la gent, la gent de tota mena, condició i edat. És va veure el juliol-2010 per les estisorades a l'Estatut… Va insistir el 2012 per tancar la porta a un verdader diàleg i per la negativa total a un pacte fiscal… Es va veure millorada el setembre-2013 davant la manca total de reacció del govern… I s'ha vist en tot el seu esplendor el setembre-2014 ratificant-se i dient que la gent ja poca cosa més pot fer, ara és el torn decidit i definitiu de la política.
Ningú pot desvirtuar, ni minimitzar aquestes manifestacions massives al carrer, decidides i pacífiques… Dos-cents mil amunt, que podrien ser, o molts més avall, segons els comptes de la Delegación del Gobierno sobre els 1.800.000 (24% s/.7.500.000) de la Guàrdia Urbana. Seguiria sent moltíssima gent. És el que a una manifestació espanyola a Madrid per un motiu concret i determinat hi assistissin, amb les despeses a càrrec dels assistents, 10.800.000 (24% s/.45.000.000) persones… O , de 3.600.000 persones, que seria l'equivalent als 600.000 reconeguts per la D.G.
Senyors, aquest “calentón” de l'estiu del 2012, que és capaç de perdurar i “empitjorar” any rere any pot ser que ja sigui alguna cosa més que un símptoma i s'hagi de tractar amb seriositat… i amb urgència, si és vol guarir la malaltia, és clar.
