L’anomenada autoinculpació -en què centenars de catalans van acudir el passat 23/12/2014 al TSJC per presentar un escrit d’autoinculpació, arran de l’admissió a tràmit de la querella contra el president de la Generalitat, la vicepresidenta i la consellera d’educació en relació amb el procés participatiu del 9-N- entenc que és un acte de civisme que no es pot menysvalorar (ni ridiculitzar ni menysprear) i, alhora, és una mena de mecanisme d’autodefensa – radicalment pacífic i democràtic- contra la croada anticatalana que ha iniciat, ja fa una temporada, l’executiu del Sr. Rajoy .
No hi ha dubte que l’autoinculpació també es podria definir com una branca menor de la desobediència civil, però al meu entendre considero que és molt positiva de cara aconseguir remobilitzar la societat catalana; ja que en les darreres setmanes potser s’ha perdut una mica de pistonada. Ara cal tornar a fer brollar el caliu polític i que la gent torni a conscienciar-se que res està guanyat i que, en conseqüència, cal seguir lluitant de valent, sempre per la via pacífica, per avançar cap a uns escenaris de sobirania plena. Per altra banda, és necessari tenir molt present que aquesta querella contra el president de Catalunya és una qüestió política al 100%, totalment injusta. De fet, és un torpede contra la línia de flotació de la democràcia i el conjunt del poble català.
