El Parlament de Catalunya haurà de votar durant aquesta legislatura la llei de declaració d’independència presentada per Solidaritat Catalana. És molt probable que es voti abans de l’estiu, un cop la mesa del Parlament aprovés la tramitació amb els vots de CiU i el rebuig del PSC i el PP. Els quatre diputats de Solidaritat pretenen deixar en evidència CiU i comprometre ERC, des de la seva lògica d’independentisme exprés coherent amb la campanya i el programa electorals. Molt probablement la llei per la independència obtindrà 14 suports d’entre els 135 escons de la cambra. Els 4 de SI i els 10 d’ERC. Caldrà veure què faran els diputats independentistes que hi pugui haver en la resta de grups parlamentaris, però tot indica que els 62 de CiU no hi donaran suport. CiU ha afavorit que el debat arribés a la cambra, i ha evitat allò que anteriors meses havien fet, que era posar els serveis jurídics per davant dels criteris més estrictament polítics. Vist en clau interna catalana, el debat servirà per marcar les posicions de cada força política en aquest àmbit.
A mi, però, el que em preocupa és el missatge que estarà donant el Parlament de Catalunya de cara enfora. Li convé al país que la seva cambra sobirana tombi la independència per escandalosa majoria? Un autogol d’aquestes característiques és el més oportú en el context actual? És intel·ligent posar damunt de la taula propostes que l’únic que aconseguiran és afeblir políticament la visualització del sobiranisme i aprofundir en les diferències de les estratègies d’uns grups i d’altres? Aquests dies m’ho pregunto. Fins a quin punt és bo que el Parlament es marqui un autogol d’aquestes característiques. Sobretot amb el que està caient.
