El president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha tancat la porta a les propostes de CiU i ERC per impulsar un nou pacte amb l’Estat i ha advertit que el sistema de finançament és intocable. El front català a Madrid vol establir un pacte fiscal o un model semblant al concert econòmic basc però ZP ja ha advertit que “no revisarem el model cada quatre dies”.
És evident, encertat i raonable que en temps de crisi un s’estrenyi el cinturó, però no és just ni ètic que en temps de vaques magres se segueixi exigint i espoliant als catalans. Com bé ha apuntat el portaveu d’ERC, Joan Ridao, si es retalla més autogovern s’haurà de posar límit a la solidaritat.
Els catalans fa temps que s’haurien d’haver emancipat i ara, amb 2.300 milions d’euros sense invertir, segons la disposició addicional tercera, i 1.450 milions per pagar dels Fons de Competitivitat, ja no hauria d’esperar res més per prendre la decisió. El govern espanyol ja porta massa temps incomplint les seves promeses i trepitjant el nostre futur.
Després que l’Estat negués que s’avencessin els diners del fons per salvar la Generalitat del seu ofec, ha quedat clar que no donaran cap cop de mà quan Catalunya ho necessita, al contrari, seguiran exigint impostos per a seguir mantenint el regnat castellà.
Per què no deixem de fer el tonto i tanquem l’aixeta? És paradoxal que transferim més diners dels que ens tornen i quan els necessitem ens tanquin la porta. Fem-ho i amb austeritat podrem tirar endavant.
