En una ocasió vaig sentir explicar una anècdota referida a l’actual ministre Gallardón: al seu pare, dirigent del PP, unes persones li retreien el seu conservadorisme i, aleshores, els respongué que quan coneguessin el seu fill, ja no pensarien, d’ell, el mateix. Efectivament, l’actual ministre de Justícia, té un adn ideològic integrista i, en conseqüència, ha posat la directa cap a la modificació de la llei d’interrupció de l’embaràs, tot seguint la pauta marcada per la Conferència Episcopal.
En els darrers dies, ha deixat dit que ja té el projecte quasi enllestit i que estarà en línia amb el que ha anat exposant d’ençà que és ministre d’acord amb el guió avançat en la campanya electoral i difós per les associacions antiavortistes. Es a dir, retorn a la llei de supòsits i permís mèdic en lloc de l’actual de terminis (ara, lliure fins a la catorzena setmana i fins a la setman…a 22 en cas de risc per a la vida o la salut de la mare o greus anomalies en el fetus, amb el dictamen de dos metges) i eliminació del supòsit de malformació del fetus; exigència de consentiment patern per a menors, contràriament a la situació legislativa actual que situa la majoria d’edat per prendre la decisió als 16 anys.
Del que es tracta, en definitiva, de girar el mitjó conceptual de la llei actual, que prioritza el reconeixement dels drets sexuals i reproductius de la dona. Un text legislatiu (en puc donar fe perquè vaig ser ponent de la llei en nom d’ERC) que el PSOE es va veure obligat a pactar amb ERC i IU-ICV (l’única pactada, de totes totes, amb els republicans en la segona legislatura de Zapatero) perquè només podia tirar-la amb les esquerres, donada la bel•licositat del PP i la inhibició de CiU.
La ministra de Sanitat Mato, fa poques setmanes, ha reblat el clau amb la renovació dels 12 membres del Comitè de Bioètica, és a dir de l’òrgan consultiu que ha d’emetre un informe sobre la reforma de la llei, amb la qual cosa s’entén el perquè Gallardón anava demorant la presentació del projecte. Com que el nou comitè ja té una majoria de persones que es declaren públicament antiavortistes, ha arribat el moment d’accelerar el procés. I punt.
Davant d’aquesta situació convé recordar que la llei de l’any 2010 respecte a la de 1985 millorà de molt pel que fa a:
1. Període de lliure elecció
2. Per violació denunciada
3. Dret a decidir de les joves menors d’edat
4. Garanties d’accés a la prestació pública de la interrupció
5. Accés a l’anticoncepció
6. Objecció de consciència dels professionals
7. Formació dels professionals en interrupció embaràs
8. Educació afectivo-sexuals, salut sexual i salut reproductiva
9. Pena a les dones que avorten fora dels casos permesos
En les properes setmanes, partits polítics, associacions de dones, professionals, entitats socials… han d’encapçalar la mobilització. Urgentment!
Aturem Gallardón o adéu als drets sexuals i reproductius de les dones
|
- Publicitat -
Publicitat