La darrera gran notícia pels sobiranistes es va produir probablement amb la signatura del full de ruta per part de CDC, ERC i les principals entitats cíviques del país el 30 de març.
Aleshores, la sensació de fer tard i arribar desgastats era prou perceptible. I com que hem après que tant important o més que la realitat és la percepció d'aquesta, s'ajusti o no a ella, hem de deduir que la 'realitat demoscòpica’ ha confirmat la sensació que després del 9N els sobiranistes van desaprofitar una oportunitat històrica per a precipitar els fets envers unes eleccions plebiscitàries avançades que, insisteixo, segons les percepcions, havien de portar a un irreversible procés constituent.
Perdut el momentum la dinàmica s'ha anat invertint. Les eleccions municipals inevitablement van accentuar la sensació de divisió dins l'espectre independentista, i la irrupció de Podemos ha atomitzat encara més el vot sobiranista d'esquerres.
La impossibilitat de determinar com hem d'interpretar el triomf de Guanyem Barcelona a la capital del país, i finalment, l'històric trencament de la federació de CiU ha fet estendre el desconcert dins les files sobiranistes.
Així crec que s'ha d'entendre el vall de propostes i contrapropostes de la majoria dels actors del procés. Fruït, al meu entendre, tant de les enquestes publicades, com de les que fa setmanes elaboren internament uns i altres i que han mostrat les orelles del llop unionista.
Del que decideixen tant Òmnium com l'ANC respecte a les propostes del President Mas, Oriol Junqueras i La CUP aquest cap de setmana, i del que els partits independentistes assumeixen d’aquestes decisions dependrà en bona mesura si s'atura la dinàmica disgregadora o no. Pas previ i indispensable per a recuperar l'esperit del 9N i afrontar el 27S amb possibilitats d’èxit pel Procés.
Aturar el Cop
|
- Publicitat -
Publicitat
