Estic totalment d’acord amb la proposta de la Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística d’elaborar una directiva de llengües per protegir totes les llengües i cultures europees (no només les que disposen d’estat) d’una forma efectiva. En aquesta línia, el secretari general de la dita associació Davyth Hicks (amb l’acrònim en anglès ELEN) ha denunciat recentment al Parlament Europeu que la discriminació lingüística, de fet, és un tipus de racisme que cal condemnar i perseguir judicialment de forma contundent.. De la mateixa manera, i seguint el mateix fil argumentatiu, la Plataforma per la Llengua ha denunciat atacs als drets fonamentals en relació amb la qüestió lingüística, especialment, en relació amb la discriminació del català, en molts àmbits, que depenen de l’administració de l’Estat espanyol a Catalunya.
Davant d’aquest panorama, de facto, d’atacs “encoberts” greus contra els drets lingüístics dels catalans, no es pot permetre, ni un minut més, una situació d’impunitat intolerable contra l’ús del català en la vida política, econòmica i social de Catalunya. De fet, ja s’està reclamant, d’una manera oficial, per part d’entitats i partits polítics a l’eurocambra que les institucions europees considerin les agressions i discriminacions lingüístiques com un atac als drets fonamentals. En relació amb això, l’associació Xarxa Europea per la Igualtat Jurídica (ELEN) considera molt reeixit l’informe de la Plataforma per la Llengua titulat : “Si me hablas en catalan se suspende el juicio. Els drets lingüístics en via morta”, que es va presentar a Brussel•les el 17 de març d’enguany. També és important de destacar les propostes de l’eurodiputada irlandesa del Sinn Fein, Liadh Ni Riada, la qual va destacar que les llengües com el català o l’irlandès, a la llei/carta europea de protecció de llengües, no haurien de ser descrites com a llengües minoritàries, ja que amb aquesta denominació sembla que se les consideri, ja oficialment, com de segona categoria.
En síntesi: és molt important, és de justícia, que la UE i d’altres institucions europees equiparin -i ho facin complir obligatòriament als estats membres- la discriminació lingüística com una infracció, un delicte per qüestions de racisme i xenofòbia. Cal lluitar aferrissadament contra aquestes actituds de prepotència lingüística greu, les quals massa vegades resten en la impunitat més absoluta.
