És necessari comentar els múltiples problemes existents referits a l'assetjament entre humans… perquè no fan més que multiplicar-se i em costa saber per on començar. Voldria parlar de tantes coses. El significat de les paraules pot ser tan general que abraci camps semàntics molt amplis… i a vegades s'interfereix amb altres significats com una intersecció de conjunts; també el podem anar centrant fins que arribam a qualque problema concret i determinat. L'educació pot ser alienadora a conseqüència de l'assetjament. Si tenim en compte que el problema principal de la societat respecte d'aquest tema és l'escolar, s'ha de tenir en compte que el personatge principal responsable de l'assetjament i el grupet d'al·lotells que el secunda tenen una greu responsabilitat, però la responsabilitat final, comença a la família, continua a la societat i arriba a la comunitat escolar, que és la que té més possibilitats de solucionar-lo, juntament amb la família, especialment si no està desestructurada.
A més del greu assetjament escolar, social o l'ocasionat a les xarxes socials que pot acabar causant més d'un suïcidi, existeix un altre assetjament desconegut, una manera de viure apresa no voluntàriament, un assetjament inconscient, que quan aflora a la superfície és el causant de moltes de les nostres actuacions. La societat pot reconèixer aquesta forma d'actuar com el resultat de fer el que correspon, de la manera que t'han educat, del resultat de l'alienació rebuda o de l'assetjament patit, en el si de la família, a l'escola o a qualsevol part per on t'has relacionat. He arribat a una conclusió: quan l'educació rebuda et fa actuar d'una manera no desitjada, però que creus convenient per mor dels prejudicis, és el resultat de una educació alienadora o d'un assetjament desconegut. Pens que l'educació religiosa rebuda quan era infant a la família, a l'escola, a la parròquia, i al carrer era alienadora i, en certs moments, es convertia en assetjament. És imperdonable voler educar o fer-te actuar a través de la por, sigui quin sigui l'invent que se'ls ocorri als humans per crear aquesta por. És molt difícil desempallegar-se de l'assetjament religiós, perquè actua contra la raó, i contra tota lògica humana.
L'assetjament escolar és molt fàcil d'aturar si la comunitat educativa es dedica a fer-ho i si es té una vigilància al pati adequada, que es dedica el 100% a l'observació i correcció dels mals comportaments, que sempre existeixen. Les assemblees de classe i les d'escola són llocs adequats per evitar i corregir aquestes situacions tan desgraciades. Moltes escoles utilitzen plans molt avançats per prevenir l'assetjament. Però aquest no acaba a l'escola. Ni tan sols hi comença. L'assetjament es troba impregnat dins la societat, dins la vida social, i d'aquí pot passar a la família i a l'escola. És molt més difícil resoldre aquest problema, i si no es resol a la societat, sempre existirà l'assetjament, com sempre, amb major grau o menor, ha existit. Massa vegades s'ha fet per gaudir de veure alguna persona que patia, per ganes de deixar-la en ridícul. Per què els humans gaudeixen de riure's dels altres? Altres vegades s'ha fet amb altres intencions més pernicioses.
Si qualcú ha estat capaç de llegir fins aquí, supòs que ja estarà interessat a saber on es troba l'assetjament social. Em dispòs a explicar uns quants exemples. En primer lloc parlaré de l'àmbit esportiu, i més concretament del futbol; un assetjament generalitzat i públic es fa a l'àrbitre, si aquest no penalitza a favor del públic o de les persones assetjadores; en les diferents categories on juguen infants i menors d'edat també s'assetja algun dels jugadors, per part dels altres que no voldrien que jugàs o per part d'alguns pares; també s'intenta assetjar els entrenadors o els jugadors quan els equips no guanyen gran part dels partits o quan en perden massa; també s'exerceix aquest assetjament a través dels mitjans de comunicació, perquè hi ha persones disposades a fer-ho. A l'àmbit laboral també existeix l'assetjament, els treballadors poden actuar contra una persona determinada per molts de motius, o els empresaris també ho poden fer per aconseguir que un treballador amb contracte definitiu deixi la feina. Quan era jove em varen contar un cas d'un treballador, que feia feina a una ferreria, i que no el podien acomiadar, i que la manera de llevar-se'l del damunt va ser no manar-li cap feina. Es va passar més d'un any anant a fer feina totes les hores de la jornada laboral, sense fer res, cobrant el seu sou, fins que va decidir emigrar a Llatinoamèrica.
A l'àmbit polític, s'utilitza l'alienació per aconseguir votants i l'assetjament per destruir persones, o per impedir que actuïn com desitjarien fer-ho; es realitza dins els mateixos partits i des de fora dels partits; per motius religiosos, per motius que interessen als poderosos o per raons equivocadament patriòtiques es fa assetjament a través del terrorisme; els estats també són causants d'assetjament, en el cas de les guerres, on sempre troben persones disposades a assetjar i matar, recordem els que mataven els seus veïnats a les cunetes dels camins o allà on fos, sembla que sense cap remordiment. També tenim assetjament econòmic, que és el que rebem a casa per molts de mitjans, perquè comprem alguna cosa o canviem de companyia subministradora. Tots coneixeu l'assetjament televisiu del cor; s'inventen famosets i després els persegueixen assetjant-los i esperant augmentar l'audiència.
Per aquest camí podria continuar parlant de diferents assetjaments, però ja només vull parlar del que suposa l'assetjament de l'Estat espanyol al poble del Principat de Catalunya. Aquest poble ha manifestat que vol decidir si continua amb aquest estat o si es vol independitzar i formar un estat propi per acabar amb el maltractament i assetjament de fa segles, i les tècniques utilitzades pel Govern central de l'Estat espanyol són totes assetjants: amenaçadores i encaminades a fer por; cap ni una per voler saber què pensa el poble. Veurem quines són les accions que pensa dur a terme finalment l'Estat, perquè el Govern del Principat no fa res més que el que li ha manat el poble, i això és l'única democràcia possible. Haurien de canviar molt els poderosos, els poders fàctics, els poders religiosos i els governs al servei d'aquestes elits per acabar amb aquesta mala peça al teler.
