Oriol Junqueras s'ha reunit amb Soraya Sáenz de Santamaría. Cordials relacions, resultats nuls. En la mateixa setmana on apareixen noves dades sobre el comportament del finançament autonòmic de l'any 2014. Catalunya passa del tercer lloc d'aportació en euros per habitant (2.422€) (després de Madrid (2.830€) i Balears (2.460€) al 14 lloc en recursos rebuts per habitant en paritat de poder adquisitiu o de compra (2.024€).
Dit d'una altra manera: l'espoli de l'Estat sobre cada ciutadà de Catalunya és el 17% de la seva aportació. O dit encara d'una altra manera: els ciutadans de Catalunya deixen de rebre un 17% menys de serveis públics dels que rebrien si els diners que paguen d'impostos fossin administrats des de Catalunya. A l'altre extrem, Extremadura passa d'unes aportacions de 1.537 €/ habitant a 3.324 €/habitant. Gràcies a aquest injust model un ciutadà extremeny rebrà un 64% més de recursos que un de Catalunya, encara que sigui nascut a Extremadura i estigui en la pobresa.
Les Comunitats Autònomes perjudicades pel model són només les de l'Antiga Corona d'Aragó i Múrcia. Múrcia baixa una posició, Aragó i València baixen 3 posicions, Balears 9, i Catalunya baixa 11 posicions.
Mentre a l'altre extrem guanyen posicions d'una a tres: el front cantàbric (Cantàbria, Astúries, Galícia) i Andalusia. Però el guany relatiu més important (a part de Canàries que puja sis posicions de la 15a en aportacions a 9a en recursos), és per ales comunitats de la Gran Castella (Rioja, Castella-Lleó, Castella-La Mancha) que pugen 5 posicions i Extremadura que en puja 10, passant del lloc 14è en aportacions al 1er en recursos. No és estrany doncs que els líders més bel·ligerants contra, no ja l'independència de Catalunya, sinó contra un simple sistema de justícia fiscal, siguin els polítics extremenysque han arribat a denunciar que amb un sistema de concert econòmic per Catalunya, les Comunitats Autònomes deixarien de percebre 16.000 milions d'euros. Curiosa xifra que és exactament la del dèficit fiscal català que els experts a sou del Montoro, o abans del PSOE, es neguen a reconèixer.
A aquestes altures, molts de vostès diran perquè no ha sortit Madrid, que encapçala el rànking nominal d'aportacions (2.830€/h) i la pèrdua de posicions passant a la 15a (1.872€/h). I és que Madrid, la Comunitat Autònoma, és un autèntic frau polític i estadístic. Va ser creada per aparentar l'existència d'un districte federal, quan en realitat es camuflava la seva veritable capitalitat de la Gran Castella (Castella-Lleó, Castella-La Mancha, Extremadura, La Rioja i Cantàbria). Què s'aconseguia amb aquesta proliferació d'institucions autonòmiques castellanes? Multiplicar els centres de poder territorials fidels a l'hegemonia de l'oligarquia central, obtenir una majoria fidel en qualsevol organisme 'federal' de participació i camuflar les xifres favorables en superàvit fiscal pel conjunt dels territoris castellans, amb l'estadística deficitària madrilenya que apareix com a més 'solidària'.
Però, també les xifres de Madrid són nominals però no reals. Madrid, segons experts no comprats per l'Estat, aparenta unes aportacions superiors a les reals, perquè hi figuren les tributacions de grans empreses que tenen la seva activitat en altres llocs de la península però la seu fiscal a Madrid (exemple: Endesa, amb clients concentrats a Andalusia i Catalunya, però que tributa a Madrid). I Madrid també aparenta uns recursos per habitant inferiors als reals perquè els ciutadans de la Comunitat de Madrid no només reben els serveis i les prestacions dels organismes autonòmics, sinó les immenses contribucions de les institucions estatals, totes elles concentrades a la capital (teatre, òpera, museus, centres de recerca nacionals); en un cas de concentració superior al del model centralista francès que, com a mínim, es permet de desconcentrar a províncies institucions de rang nacional.
I una altra precisió. Les dades que he comparat són les d'aportacions abans de l'anivellament i els recursos després de l'anivellament, però amb paritat de poder adquisitiu o de compra. Perquè aquesta és la dada rellevant. El cost mitjà de la vida a Extremadura és aproximadament un 30% inferior al de Catalunya. Per tant, per saber de veritat l'impacte sobre l'ascensor social o el descensor social de l'injust sistema de finançament, cal comparar aquestes dues dades.
En síntesi: el mapa del finançament mostra que per la llei dels contrapesos, l'espectacular ascensor social que experimenten els ciutadans del Gran Madrid, o sigui de la Gran Castella, es fa a costa del brutal descensor social dels ciutadans dels territoris de l'Antiga Corona d'Aragó més Múrcia. Si l'Estat del Benestar espanyol funciona d'aquesta manera discriminatòria, encara m'estranya que no hi hagi més moviments independentistes i/o anarquistes en els territoris castigats, aquells que el mapa de mitjans del segle XIX qualificava de 'España asimilada'.
http://www.economiadigital.es/cat/notices/2016/07/ascensor-social-81399.php
