Mentre a Catalunya CiU es debat entre els pactes amb el PP o PxC en algunes localitats i dir, a nivell oficial urbi et orbi, que deixaran governar la llista més votada, el president de la Generalitat Artur Mas ha anat de bolo per Europa per demostrar que, si més no formalment, el govern és seriós. A vendre el producte, vaja, ara que les agències de qualificació han tornat a ser massa alarmistes. De fet, el president del Consell Herman Van Rompuy l’ha rebut amb la sensació que el nou govern català té més personalitat que aquell que presidia Montilla i això, de moment, és bo pel país.
La imatge de CiU dins del país pot quedar tocada per certs pactes locals (sobretot al Vendrell!), però a nivell exterior sembla que les coses es recondueixen i Artur Mas està sent un bon amfitrió. Fins i tot, i això ho té clar, ha renyat l’agència Moody’s per ser alarmista sobre els comptes de la Generalitat i ha deixat clar que, si Catalunya no complex amb els objectius de dèficit és perquè el govern de ZP, aquell que CiU pot contribuir a salvar el final de la legislatura, tampoc ha fet els deures.
Dues cares d’una mateix partit que, pel sol fet de ser partit de govern a nivell autonòmic i, novament, canalitzar les ganes de canvi a nivell local, es veu abocat a fer equilibris felins per sortir airós de la situació i no provocar un terrabastall ideològic als seus votants, sempre convençuts de seguir religiosament unes directrius bones pel país. A nivell personal, i com a europeista, estic content que des de Brussel·les i Estrasburg es torni a mirar el govern de la Generalitat com una institució seriosa. No m’agrada tant que CiU abandoni la centralitat política i flirtegi amb partits que voregen la legalitat per tal de no perdre poltrones que fins ara tenien consolidades.
És totalment legítim que al Vendrell CiU i PxC busquin la manera d’investir Benet Jané d’alcalde, però si els convergents volen vendre la marca de ser el pal de paller on s’ha de construir l’horitzó nacional de plenitud, flac favor fan els convergents vendrellencs quan prefereixen pactar amb un partit que exclou enlloc d’incloure, un partit que fa servir l’eufemisme de “posar ordre” o de “primer els de casa” per defensar un model de societat que, en època de multiculturalisme o de globalització, és gairebé una utopia no aconsellable. President, val més que torni de Brussel·les a posar ordre entre els seus i que deixi els bolos per més endavant. Si us plau.
