Els darrers anys, alguna gent, carregada de bona fe, ha marxat d’Esquerra pels pactes amb el PSC. Paradoxalment, però, en alguns casos, l’aparició de candidatures alternatives a les d’Esquerra ha acabat comportant la formació de governs liderats pel PSC, i potser un dels casos més paradigmàtics en aquest sentit és Tremp.
Algunes divisions dels independentistes s’expliquen, com a mínim en part, per diferències personals. En tot cas, molts de nosaltres hem presenciat malentesos al nostre entorn que, analitzats amb perspectiva, han afeblit l’independentisme i ens han convertit en més vulnerables.
Penso que és essencial que tots els independentistes siguem generosos els uns amb els altres. Hem de llimar les diferències, ens hem de cuidar, a nivell personal i a nivell ideològic… Crec, sincerament, que és l’única manera de bastir una majoria social i parlamentària que ens permeti aconseguir la tan necessària independència.
