Armes del Govern: la por i la indiferència

 
            Em referesc al Govern de les Illes Balears, i especialment a la Conselleria d’Educació. Si els qui governen, en general, sempre justifiquen les seves accions dictatorials en la democràcia que els ha atorgat una majoria absoluta escandalosa, que se l’han agafada com a llibertat per a fer el que els vingui de gust o el que els passi pels “gaufons”, hem d’especificar que la Conselleria no té cap majoria absoluta de les persones que la integren (professorat, funcionariat, treballadors en general relacionats amb el sector, alumnat i pares i mares d’aquest alumnat), però actuen com si la tinguessin, i aquest és un error gravíssim.
 
Sabem que el Govern, format per persones que pertanyen al PP, des que té el poder ha anat elaborant lleis, decrets i normes destinades a evaporar la poca normalització que s’havia obtingut durant els darrers trenta anys respecte de la llengua catalana. La conselleria que més determinacions ha pres contra aquesta llengua ha estat la d’Educació. Només parlaré del decret del TIL (Tractament Integrat de Llengües), que segons els governants és com si haguessin descobert la coca de trempó, quan el que han fet és la preparació d’un dispositiu que quan es posi en marxa pegarà foc a la cuina i la destruirà. És a dir, venen la creença d’un aprenentatge afegit de l’anglès, quan la realitat de la pràctica docent no tan sols no millorarà el coneixement de l’anglès, sinó que empitjorarà l’aprenentatge del català i de les altres assignatures en general.
 
Els professionals de l’ensenyament quan se n’han adonat que els volien fer còmplices d’aquesta aberració pedagògica, han oposat tota la resistència que la Pedagogia, la Didàctica i les lleis vigents els han permès. Retardar l’elaboració dels projectes, eliminar els elements més contraproduents del decret, fer els projectes d’acord amb el pensament i la votació dels consells escolars, etc. Mentre això passava, els representants legals dels docents presentaven davant tots els organismes possibles i davant la mateixa Conselleria les seves al·legacions i la demanda de diàleg i participació en l’elaboració d’un projecte que toca el voraviu de l’escola, i que, a més, pot acabar enfonsant-la. També han aportat als tribunals de justícia les proves evidents que hi havia disposicions fora de la llei.
 
Davant la sol·licitud democràtica de diàleg, com ha reaccionat la Conselleria? Ha utilitzat les armes de l’època franquista (recordau que no han condemnat mai aquest període denigrant de la història): la por i la indiferència. Han utilitzat la por quan han suspès tres directors d’institut de sou i de feina, a més d’obrir-los un expedient, quan no havien fet res més que actuar segons la legalitat vigent, d’acord amb l’aprovació dels consells escolars corresponents. La Conselleria ha utilitzat el recurs de fer por, perquè no n’hi hagi més que continuïn pel mateix camí, cosa que ha provocat la dimissió de dos equips directius i que podria ser només el començament d’una dimissió en cadena, que és el que s’ha cercat la Conselleria.
 
Una assemblea de docents s’ha posat en marxa davant la gravetat de la situació creada i davant la lentitud dels aparells burocràtics dels sindicats per a convocar una vaga indefinida. Una decisió de molta gravetat, davant el gran problema creat per les autoritats corresponents. Dia 30 d’agost es reuneix l’Assemblea de Docents per prendre decisions i convocar la vaga indefinida i dia 2 de setembre es reuneix l’assemblea d’afiliats de l’STEI Intersindical, sindicat majoritari de l’ensenyament, per determinar si convoquen vaga indefinida o vaga sostinguda indefinidament (un dia, dos o tres per setmana al llarg de tot el curs o fins que la conselleria s’avingués a negociar amb seny). Se suposa que la resta de sindicats no grocs també s’estan movent per a sumar-se a la vaga que es convoqui  Davant aquest altre envit, la Conselleria ha respost amb la indiferència, pensant que eren quatre rates, que no serien capaços de crear cap problema. Si, a més, aconsegueixen que hi hagi divisió dins el professorat i que l’assemblea de docents vagi pel seu vent i els sindicats per un altre, hauran aconseguit un èxit total.
 
Davant la reacció dictatorial de la Conselleria, d’utilitzar la por i la indiferència com a armes de destrucció de la unitat del professorat, aquest s’ha de mantenir ferm i ha d’oposar una unitat indestructible i ha d’arribar a la proposta de vaga decidida per majoria, fins que el Govern modifiqui aquest TIL, que tant de mal por fer a l’educació a les Illes Balears.