Una cosa son les dades per les que, segons els B.E., la taxa de morositat dels crèdits gestionats per la banca espanyola ha batut tots els records, arribant al 10,5%, i que, segons la consultora londinenca Ernst & Young, el PIB de l'Estat espanyol es reduirà un 1,5% el 2012 i un 2% el 2013, i l'atur arribarà fins el 26% l'any 2014, i que, segons cercles propers al FMI, el deute públic espanyol sobrepassarà el 100% el 2014.
Una altra cosa son els arguments, que semblen ben lògics, que preveuen que en cas de continuar sota l'administració de l'Estat espanyol Catalunya es veurà arrossegada per l'enfonsament total del fallit projecte polític espanyol.
Una altra cosa és el poder recuperar el 8% del PIB català que desapareix cada any a mans espanyoles mitjançant l'espoli fiscal, però tenint present la incertesa de com quedaria i amb que contaria Catalunya el dia desprès. Dependrà de la “pinya” amb la que es conti en els cercles més influents perquè el camí més fàcil i còmode serà, precisament, el contrari.
Una altra cosa, que amb això segur que s'hi ha de comptar, son els anuncis i campanyes de possibles boicots dels nostres productes al mercat espanyol promoguts des d'on no es vol acceptar una Catalunya sobirana i auto-administrada, ni permetre una Catalunya viable i auto-suficient.
Les solucions o alternatives a les exposicions anteriors poden passar, inicialment, per l'emancipació catalana que, en tot cas, hauria d'anar associada a un significatiu pla de nous ajustos polítics i nous sacrificis personals però, a la vegada, seria capaç d'oferir il·lusió a la gent i un alt creixement a mitjà i futur termini pel país.
L'Estat català, diuen, que és viable, necessari i beneficiós per a la gran majoria de ciutadans que viuen a Catalunya, principalment, dels que no son subsidiaris, ni depenents, ni “simpatitzants” de l'oligarquia centralista i uniformista madrilenya segrestadora de la, en altre temps, pretesa, i mai reconeguda i respectada, diversitat de l'Estat. El que si cal veure ben clar és l'escenari que pot quedar, a Catalunya i als catalans, perpetuant, amb la nostra submissió, la nostra decadència econòmica per satisfer interessos aliens.
Escrit al http://www.xavier.guarque.blog.cat/
