Cal que recordem que en els articles avaluats per la comissió tècnica de la plataforma no a la MAT hi ha molts estudis que indiquen que pot haver-hi relació entre línies electromagnètiques de molt alta tensió de freqüència extremadament baixa i alguns tipus de càncer infantil, i d’altres que mostren que pot haver-hi relació entre les línies de molt alta tensió (MAT) i malalties com el càncer o alzheimer, entre d’altres. Red Electrica Española (REE) presenta estudis a alguns informes que diuen el contrari, potser per totes les dificultats ja nomenades d’avaluar els greuges de la sanitat ambiental, però de cap de les maneres pot anul·lar el dubte del risc.
Un fet que considero extremadament pervers del sistema és, que amb el vigent marc legislatiu europeu d’activitats (Directiva Omnibus), l’operador que vol dur a terme una activitat té la càrrega de la prova positiva, és a dir, ell és l’encarregat de demostrar la presència o no de risc. En primer lloc resulta almenys qüestionable la independència de l’operador sobre la seua activitat, i en segon lloc crec que no és el mateix demostrar la presència o no d’un risc com demostrar l’absència o no d’aquest risc.
Pel que fa al nostre instrument d’impacte ambiental, mecanisme de l’administració valenciana per poder dur a terme un control de les activitats que poden produir un impacte negatiu sobre el nostre territori, regulat per la Llei 6/2014 de 25 de juliol, no és aplicable a la MAT, ja que l’administració general de l’estat es reserva avaluar aquesta estructura per ser “d’interès nacional”. Considero una falta absoluta de respecte a un territori treure-li aquesta competència i no deixar que el poble valencià ens governem una vegada més. Malgrat que la nostra administració no sigui competent, per la Llei 21/2013 de 9 de desembre als seus articles 3 i 33, cal un informe preceptiu de la Generalitat i informar les persones afectades de forma efectiva dintre del termini i sempre abans de tindre la resolució per poder iniciar la construcció de les instal·lacions, fet que no s’ha produït dintre del marc de la normativa vigent. Malgrat que són preceptius aquests informes no són vinculants, és a dir, l’administració general de l’estat espanyol els ha de tindre abans d’autoritzar el projecte, però en cas que siguin desfavorables no estan obligats a denegar o esmenar el projecte.
Actualment estan treballant en aquests informes, a petició de la Direcció General Salut Pública, el Centre de Salut Pública de Castelló on tinc certesa que hi ha grans professionals; i també treballen des de la Secretaria Autonòmica de Medi Ambient i Canvi Climàtic. Membres de la Plataforma no a la MAT Castelló s’han reunit amb els representants d’aquests dos òrgans de govern a València, tots dos membres de Compromís.
Un fet que pot ser important és que el passat dia 5 d’octubre les Corts van aprovar una proposició no de llei a proposta dels grups parlamentaris de Compromís i Podemos per paralitzar la MAT on el PSPV va votar a favor i va fer una bona defensa, Ciudadanos i el PP s’abstingué. Recordem que a la Diputació de Castelló va ser el govern del PP qui va votar en contra d’una declaració institucional en contra de la MAT. En canvi a l’Ajuntament de Castelló va ser la seua marca blanca, Ciudadanos, qui va vetar la declaració institucional en contra de la MAT. Pel contra hi ha altres ajuntaments de tots els colors que s’han posicionat clarament en contra de la MAT, com poden ser Atzeneta, Almassora, Benassal, Borriol, Morella, Vilafamés, Vilafranca, Sant Joan de Moró, entre d’altres. Hem de tindre clar que totes aquestes propostes de les Corts i dels ajuntaments no són vinculants, pel que l’administració general de l’estat espanyol pot no tindre en conte sense cap conseqüència legal, encara que les diferents administracions intenten no tindre confrontaments en matèria de salut i medi ambient.
Pel que fa a la normativa d’aplicació en matèria de camps electromagnètics de línies elèctriques la legislació no podem dir que està desfasada, és que mai ha tingut mirament per la salut de les persones, i les actualitzacions de les normes han estat en l’àmbit tècnic i econòmic només. No té en compte cap de les actuals recomanacions vigents sobre distàncies ni emissions, per què és extremadament fàcil complir la normativa com diu REE, “de forma escrupolosa”. La Federación Española de Municipios y Provincias va demanar a l’administració general de l’estat que tingués en compte els paràmetres de les recomanacions, però aquest fet mai ha succeït. L’ajuntament de Jumilla si té normativa urbanística on estableix distàncies mínimes segons el voltatge de la línia. Cal recordar que REE és un 20% propietat de l’estat espanyol, i la resta capital privat (els “amigots” de l’estat).
No comentarem una per una totes les normes d’aplicació i els incompliments més o menys objectius que s’ha produït per no avorrir-vos encara més, però si comentarem els dos conceptes més importants en què es basen els projectes. En primer lloc la Assemblea Parlamentaria del Consell d’Europa, dicta la Resolució 815 de la seua comissió permanent el 27 de maig de 2011 on estableix una directriu pels camps electromagnètics denominada el principi ALARA (As low as reasonably achievable), o nivells tan baixos com sigui possible. A més la Ley 33/2011 de 4 de octubre, General de Salud Pública, estableix a l’article 3 el principi de PRECAUCIÓ, que estableix que quan existeixen indicis fonamentats d’una possible afecció greu de la salut de la població, encara que hi haguera incertesa científica sobre el caràcter del risc, cal determinar cessació, prohibició o limitació de l’activitat sobra la que concorren. Pels ambdós principis esmentats, cal soterrar la línia almenys als llocs que passa a menys d’un metre per kilovolt d’una construcció habitada o habitable. Recordem que a França la línia està soterrada i pareix que a l’Eliana, en la següent fase del projecte també van a soterrar-la. Quan soterra el tram amb més població potser l’estat no té tan clar que és tan innòcua com diu.
La sensació que em transmet REE és que han elaborat un maliciós parany. Ha previst fet passar el traçat per llocs que no dubtaven que anaven a presentar-li batalla, el més clar exemple és Benadressa, i després de peticions veïnals i pressions polítiques realitzarà un canvi de traçat per demostrar que escolten a la població i són conseqüents amb les peticions de les institucions municipals o autonòmiques, però des d’un principi tenien ben clar el traçat alternatiu i tot plegat haurà estat una estratègia per emmudir veus crítiques, REE tindrà la seua línia amb baix cost, i sense cap dubte els grans agreujats seran els veïns afectats amb el traçat proper de les seues vivendes . El que demanem i que ha de quedar ben clar és que en lloc de produir-se el que vol fer REE, “colgar una línea sobre nuestras cabezas”, volem que en valencià, ens la colguen baix dels nostres peus. Això ha de ser el principi rector del nostre prec i no podem titubejar davant de REE que ens vol alimentar amb unes molles canviant puntualment el traçat en llocs concrets. En un futur no molt llunyà podrem veure com evoluciona el procés.
Carles Escrig i Monfort. @menescarles
Castelló pel Dret a Decidir-PDaD @DaDPV
