Arguments falsos contra els qui s’oposen al TIL

 
            El TIL (Tractament Integrat de Llengües) és el decret que ha posat en marxa la Conselleria d’Educació del Govern de les Illes Balears, sense consultar la major part de la comunitat educativa. Segons aquesta gran part de la comunitat educativa aquest decret no té cap ni peus, ni toca amb els peus en terra, perquè posa en perill l’eficàcia del sistema educatiu. És clar, això s’ha d’argumentar, no basta manifestar-ho, s’ha de raonar i s’ha fet en escreix. Però els qui no hi volen sentir, no hi senten i els qui no volen escoltar, no escolten. Per això, en aquest article només m’interessa demostrar que els que ataquen aquesta gran part de la comunitat educativa, utilitzant termes com esquerrans, sindicalistes, nacionalistes i altres herbes, no tenen raó.
 
            Un argument fals que utilitzen els defensors del TIL és manifestar que ells són trilingüistes i els qui no l’han acceptat són monolingüistes. Això és totalment fals. No hi ha cap declaració dels contraris al TIL que defensi el monolingüisme. Prova d’això és que el sistema que s’ha duit a terme a la majoria d’escoles, que ara no volen posar en marxa el TIL, durant els darrers trenta anys, ha estat trilingüe o tetralingüe. S’hi ha ensenyat català, espanyol i una o dues llengües més. I això és el que es defensa. Continuar amb el sistema que normalitzava el català, la llengua pròpia, que aconseguia que s’aprengués més espanyol que català, i que ensenyava, a més, segons les possibilitats, anglès majoritàriament, i francès o alemany, en segons quins casos. En acabar l’escolaritat obligatòria, l’alumnat dominava les dues llengües oficials, era capaç d’usar-les oralment i per escrit, i tenia una formació en llengües estrangeres, susceptible de ser perfeccionada. Això és el que defensen els qui estan en contra del TIL, que són la majoria de la comunitat educativa. L’aprenentatge de les llengües estrangeres depenia de la formació del professorat. Depenia de si es recolzava en l’espanyol per ensenyar-la o de si era capaç d’emprar un mètode comunicatiu, que podia fer que l’alumnat adquirís un nivell avançat. També depenia del nombre d’alumnes que es tenia a classe i de la possibilitat de participar i usar-hi la llengua.
 
            Un altre argument fals és que els defensors del TIL sostenen que a les Illes Balears més d’un 90% dels centres públics es troben sota la pota de la immersió lingüística, que és la causant del fracàs escolar, com afirma el president José Ramón Bauzá. Mentida més que podrida. La immersió lingüística és un mètode que s’aplica a qualsevol escola del món quan es vol que alguns alumnes que han arribat recentment a un territori i que desconeixen la llengua de l’escola, la puguin conèixer el més ràpidament possible. La immersió lingüística deixa de practicar-se quan s’ha aconseguit que aquests alumnes hagin après la llengua en qüestió. Si el que volen dir és que hi ha massa escoles que fan l’ensenyament majoritàriament en llengua catalana, se’ls ha de contestar que és el sistema que més èxit ha aconseguit perquè en acabar els estudis d’ensenyament obligatori, els estudiants dominassin les dues llengües oficials. Es veu que els qui protesten no volen que la llengua pròpia del territori sigui apresa.
 
            Quan esgoten les mentides, ja que els seus arguments sempre són defensats a partir de falsedats, se solen dedicar a insultar els qui s’oposen al decret del TIL, tal i com s’ha fet i sense recursos per posar-lo en marxa, dient que són uns mals professors, que els haurien d’expulsar de l’escola, que són uns fatxes, i fins i tot, se’ls anomena feixistes. Els detractors del TIL no s’oposen a l’ensenyament a l’escola de tres o quatre llengües. De fet, són moltes les que ja ho tenen implantat. Són molts que ja practiquen el sistema d’ensenyament de les dues llengües oficials, de manera que l’alumnat pot usar qualsevol de les dues llengües i duen a terme l’ensenyament de l’anglès, de la manera millor possible, deixant l’alumnat en acabar l’ensenyament obligatori amb possibilitats de perfeccionar la llengua que no han trobat al seu entorn. Els qui s’oposen al TIL ho fan perquè estimen la seva professió, perquè dominen les tècniques d’aprenentatge, perquè saben com s’ensenya i com s’aprèn, perquè duen anys i panys aprenent el seu ofici, perquè coneixen al peu de la lletra com s’aprèn una llengua, i per tot això saben que és impossible, en la situació actual que es pugui aplicar amb èxit el que s’especifica al TIL, amb els mitjans i recursos humans i materials existents i amb la poca formació del professorat. I com que veuen que es va cap a un desastre d’un major fracàs escolar, el volen evitar. A més, saben que els polítics que han obligat a fer aquest decret no tenen ni idea sobre temes d’educació. No es pot consentir que un farmacèutic i una agent immobiliària o periodistes que no tenen ni idea d’ensenyament- aprenentatge destrossin tot l’edifici educatiu que s’havia construït durant més de trenta anys.
 
            Per tant, ha de quedar clar que els que s’oposen al TIL, s’oposen a aquest decret fet amb els peus i amb l’única intenció de perjudicar la llengua catalana; no s’oposen al fet que l’escola ensenyi tres o quatre llengües al mateix temps. A moltes escoles això ja s’està fent.