La gran majoria de tertulians unionistes sempre ens argumenten -sobretot a Can Cuní– que la victòria de Junts pel Sí serà un desastre per Catalunya; però aquests personatges públics no ens expliquen res en el cas que guanyés el No; és a dir, que s’articulés al Parlament una majoria entre el PP, Ciutadans i el PSC. No hi ha dubte que si la llista de Junts pel Sí no guanya amb contundència (més de 68 diputats) s’accelerarà, d’una manera bàrbara, la regressió, ja actualment en marxa, anomenada (jo l’anomeno) franquisme constitucional. Una prova fefaent d’aquesta recentralització antisocial que tan patim els catalans la tenim en la darrera proposta del govern espanyol per reformar (endurir contra Catalunya) la llei orgànica del Tribunal Constitucional, la qual cosa significaria el trencament definitiu de la divisió de poders de Montesquieu i l’anihilament total de l’actual –empetitida i laminada- autonomia catalana .
La reforma de la LO del Tribunal Constitucional implicaria, definitivament, la imposició, en tots els aspectes de la vida, d’una mena de franquisme del segle XXI contra Catalunya. A hores d’ara, la consolidació d’un procés, de debò, vers un estat independent català (democràtic, modern i regeneracionista) és l’única garantida de poder aturar totes les arbitrarietats, en forma de paquets legislatius, que patim amb molta humiliació, el poble de Catalunya. De fet, l’encaix d’una Catalunya independent dintre de la interdependència europea, és l’única manera que s’acabi el pervers esperit franquista que encara ens martiritza (cal recordar que enguany farà quaranta anys que va morir el dictador, però encara continuen vius molts “ tics” antidemocràtics de l’època). Per altra banda, la independència de Catalunya és l’única solució racional per poder salvar, definitivament, la nostra, molt estimada, llengua catalana. Segons els 130 punts de la Plataforma de la llengua, els desequilibris lingüístics contra el català – la gravíssima i constant minorització de la llengua pròpia de Catalunya- provoquen que sense sobirania plena, en un període curt de temps, el català pot convertir-se en una autèntica llengua morta. Amb un reforçament del franquisme constitucional (el franquisme del segle XXI) el procés de llatinització del català s’accelerà ràpidament. En síntesi, el 27-S és vital que guanyi, amb força i determinació, l’opció de Junts pel Sí, no només per iniciar, de debò, el procés i la negociació tripartida (Barcelona/Madrid/Brussel•les) sinó, sobretot també, per enderrocar definitivament la xacra del franquisme (constitucional) .
