En aquests moments considero que el moviment sobiranista i independentista ha de saber elaborar una bona autocrítica; és a dir, cal seguir avançant amb fermesa, però alhora, amb molta intel•ligència. Ara més que mai caldrà estar amatents a una autèntica campanya d’imposició de la desmoralització en la població catalana. Les televisions, principalment Atresmedia i Mediaset (els primers, antena3 i la Sexta; els segons, Telecinco i la Cuatro), seràn molt actius en crear confusió i desànim entre nosaltres.. Això, pura i simplement, no ha de passar. Serà una guerra psicológica oberta, però la podem combatre amb més civisme, conviccció i determinació política. De la mateixa manera, s’ha demostrat que l’anomenada “fugida d’empresa” -la qual es va portar a terme ,molt maquiavèl•licament, mitjançant amenaces i impostures polítiques brutals- ha estat un pla premeditat per desprestigiar l’economia catala i posar la por al cost en els ciutadans catalans menys polititzats. No hi ha dubte que el nacionalisme castellano/espanyol ens vol humiliats i enfonsats; pretenen que ens enfrontem entre nosaltres i que -simplement- quedem inhabilitats,desnonats i anihilats; però no ho aconseguiran.
Ara toca més unitat civil, dintre d'una pluralitat ideològica ; cal tenir molt present que, a banda de l'eix nacional, segueix existint també l'eix social. En aquests moments els catalans, si volem emancipar-nos de debò de la tutela del 155 del PP i les seves marques blanques hem de ser una mica més cartesians com els pobles germànics i un xic més pragmàtics a l'estil dels pobles anglosaxons. De tota manera hem de saber clarament contra qui cal fer front –sempre d’una manera cívica, pacífica i democràtica- . El poble català ha de saber que s’enfronta a un autèntic “monstre” modernitzat i rearmat, anomenat annexionisme, el qual és una barreja explosiva de supremacisme polític, assimilacionisme lingüístic i cultural i una “alta” justícia (neofranquisme 2.0 en què mai hi ha hagutveritable reforma) que no és gens independent i representa el que exercien el militars colpistes d’extrema dreta fa 40 anys. Per altra banda, ara que l’Estat se sent fort -la superestructura espanyolista més enllà del PP i les seves marques blanques- pot tenir la tentació d’entrar en tromba contra l’escola catalana, la immersió lingüística, i també contra el procés de normalització lingüística inciaat als anys vuitanta del segle passat. A més a més, la degradació de la qüestió social continuarà fent camí en el conjunt de l’Estat espayol; alguns economistes independents i valents ja esmenten que l’Estat espanyol no podrà pagar, regularment, les pensions; ja es comenta que a l’any 2018 no podrà fer front al pagament de la paga doble de Nadal.
En síntesi, en aquests moments durs, d’entrada el que cal és fer tot el possible per guanyar bé les properes eleccions del 21-D. Ara, més que mai, ens cal autocrítica constructiva, fermesa intel•ligent i determinació política, per tal de combatre aquesta regressió –social, nacional i lingüística-; la qual cosa només s’aconseguirà amb una molt més gran politització i compromís social del conjunt del poble de Catalunya.