Ara o mai: Nota de l’autor: aquest relat va ser escrit poques hores després del ple del Parlament dedicat a la sentència de l’estatut. Propostes, crítiques, suggeriments: jpuig@c2014.cat
Res pot aturar la voluntat democràtica d’un poble, les eleccions celebrades el 28-N han confirmat el suport majoritari a la coalició de forces per un Estat propi. Ni els tancs comandats per la ministra Chacón, ni el joc brut d’Espanya, ni la por, ni el xantatge poden impedir la majoria absoluta de la llista encapçalada per Mas i Puigcercós, una llista reforçada amb noms representatius del país. Una victòria sense pal•liatius que ha enfonsat els unionistes en els seus pitjors resultats.
Un cop confirmat el resultat, que atorga a la Coalició independentista 86 diputats i davant una gran expectació mediàtica compareixent amb roda de premsa els dos artífexs d’aquest procés. Puigcercós i Mas amb una declaració solemne, destacant el resultat que confirma la voluntat democràtica dels ciutadans de Catalunya per un estat propi i comuniquen les primeres decisions, entre altres, començar una ronda d’entrevistes per explicar el full de ruta, des del primer ministre espanyol Rodríguez Zapatero, passant pels representants dels principals països, els representants de la societat civil i els mitjans de comunicació.
En un comunicat d’urgència emès per l’oficina de la Presidència Europea, s’insta a Espanya a iniciar converses d’una manera civilitzada per acordar democràticament la manera de dur a terme la voluntat majoritària del poble català.
En el mateix sentit el Departament d’Estat dels EEUU insten a les parts a trobar la manera democràtica i cívica d’arribar a un acord que respecti la democràcia exercida pels catalans.
Des d’Euskal Herria arriben declaracions de suport, les seves legitimes aspiracions a tenir estat propi en surten reforçades, missatges des d’Escòcia i d’altres nacions sense estat se sumen a la voluntat democràtica expressada pels catalans.
Països de llarga tradició democràtica obren les portes a la col•laboració i al futur reconeixement de Catalunya com a nou Estat Europeu, Alemanya, Holanda, Noruega, Suècia, Eslovènia, i molts altres emeten comunicats en aquest sentit.
Mentre Espanya entre en crisi, el PP i el PSOE no es posen d’acord a l’hora d’afrontar la situació. Cap dels dos és conscient que han perdut la batalla i sobretot la guerra. No escoltar a Catalunya els ha portat a no ser escoltats al món, i el món ja ha obert les portes a la voluntat del poble de Catalunya. S’ha fet realitat el somni de molts, Catalunya nou estat d’Europa.
Nota de l’autor: Avui lamentablement aquest relat és fictici, però no tinc cap dubte que amb una classe dirigent valenta, el nostre desig és molt més a prop del que ens podem imaginar.
.
