Ara o mai: Relat curt del que hagués volgut que passes, que encara no ha estat possible, però que esdevindrà una realitat més aviat del que ens pot semblar. Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. Propostes, crítiques, suggeriments: jpuig@c2014.cat
II Pacte de Sang
El primer que calia era votar la resolució acordada, només les persones de màxima confiança d’en Mas i d’en Puigcercós van ser posats al corrent de l’acord. Les reunions discretes van ser moltes i intenses i van aconseguir mantenir-se en l’anonimat, clau per garantir l’èxit del que havien acordat.
Mentre el President Montilla llegia, com era habitual, les darreres ratlles de la seva breu intervenció, el tot eficaç Iceta, fins aleshores satisfet, va rebre un correu a la seva Black-berry parlamentària del tot poderós secretari d’organització del PSC, Pepe Zaragoza: “Mas i Puigcercós nos la han pegado, han pactado una resolución por la independencia”. La cara de l’Iceta va canviar de cop, ni el fastuós vano aplacava les gotes de suor de la seva cara; ara sí que la Manuela tindrà motius per tenir dolor de veritat, va pensar sorneguerament, malgrat tot tocava posar humor a les dificultats.
El President Montilla entre aplaudiments dels seus diputats i diputades, baixa satisfet del faristol, encara no ha vist el gest i la cara del seu home de confiança. Iceta, nerviós i amb els ulls quasi plorosos, el crida i li explica la nova situació.
El líder de CiU, puja a la tribuna i, amb un gest sorprenent, passa a llegir el que porta escrit. La majoria de diputats encara ignora que llegirà un text acordat amb Joan Puigcercós. A mesura que comença a llegir, un soroll llunyà comença a guanyar presència a l’hemicicle, tant des dels escons com des de les cadires del públic i de la premsa. Acaba de saltar la notícia més explosiva des d’ençà de la transició a l’Estat Espanyol, és la grandesa de la democràcia.
Amb l’hemicicle majoritàriament sorprès, i els milers d’espectadors del 3/24 submergits entre la incredulitat i l’il•lusió i després de la renúncia d’Iceta a intervenir, puja a la tribuna el líder republicà. Comença el seu discurs adreçant-se al President Montilla, als diputats i diputades i a la ciutadania i explica els motius de l’acord signat amb en Mas i que van molt més enllà d’una simple resolució; comunica que l’acord comporta una llista conjunta de les dues formacions a les properes eleccions nacionals i convida al PSC i IC/EUIA a incorporar-se. Fa extensiva la invitació a tots els sectors independentistes, des de Joan Laporta, Joan Carretero i fins i tota la CUP. El moment s’ho mereix. Catalunya entra en etapa constituent…… continuarà.
I.- Valentia
