Ara o mai: Relat curt del que hagués volgut que passes, que encara no ha estat possible, però que esdevindrà una realitat més aviat del que ens pot semblar. Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. Propostes, crítiques, suggeriments: jpuig@c2014.cat
I .- Valentia
Les quatre menys un minut, dos diputats dels menys coneguts, però dels que són necessaris en els moments importants, un de CiU i un d’ERC, registren una resolució per la independència. Els dos han rebut quasi al mateix temps un SMS dels seus respectius líders amb instruccions precises.
Quasi coincidint en el temps, el President Montilla comença la seva intervenció en el ple del Parlament de Catalunya per debatre la sentencia del Tribunal Constitucional, convençut i segur que la proposta de convertir el preàmbul en resolució serà una sorpresa què deixarà descol•locats a la resta de grups. Iceta somriu, segur que la seva proposta ha tret Montilla del carreró sense sortida. Somriu a la sempre dolorosa Manuela de Madre i es treu la calor de sobre amb un formós vano que qualsevol folklòrica portaria al programa estrella de tele-deixalla espanyola “la noria.”
Els dos diputats entren per costats diferents de l’hemicicle i lliuren la resolució als seus caps de fila; una mirada de complicitat des dels seus escons segella l’acord entre Mas i Puigcercós forjat per mitjà de diferentes trobades discretes dels dos líders a partir del dia que es va fer pública la sentència del Tribunal Constitucional que liquidava definitivament la via estatutària.
La primera trobada va tenir lloc a casa d’un amic comú, en ple eixample barceloní. A diferència de les trobades fetes durant les prèvies al primer i segon tripartit,aquesta va ser molt més sincera, tant per part d’en Mas com d’en Puigcercós. Eren conscients de la gravetat de la situació però també de l’oportunitat històrica del moment, el que va permetre que arribessin a un acord per establir i pactar un full de ruta per la independència.
D’aquella primera reunió va sorgir un pacte, un pacte de sang sense marxa enrere…. continuarà.
