El primer paquet de mesures aprovat pel Govern espanyol penalitza novament Catalunya. Resumint, fa pagar a qui no hauria de pagar, retalla on no toca i incrementa l’espoli fiscal que pateix el nostre país. És per aquest mateix motiu que reiterem el nostre compromís d’estar al costat del Govern i plantar cara.
En primer lloc, les mesures del Govern espanyol fan pagar a qui no hauria de pagar perquè el pes de la càrrega impositiva recau àmpliament sobre les classes populars i mitjanes, que viuen un moment de gran dificultat. Per exemple, la suposada actualització de les pensions a la gent gran no deixa de ser un miratge ja que aquest punt d’increment s’elimina amb la pujada dels trams mes baixos de l’IRPF. També hem assistit per primer cop a la congelació del Salari mínim interprofessional des que es va crear a l’any 1980, i malgrat ser el penúltim més baix de la UE, només per sobre del de Portugal.
En segon lloc, amb les receptes del PP haurem de pagar més IRPF i més IBI, cosa que a la pràctica significa que els catalans haurem de pagar més, en termes relatius, que la resta de l’Estat i, per tant, augmentarà encara més el dèficit fiscal. En efecte, Catalunya genera el 21% dels rendiments de l’IBI de tot l’Estat, ja que la quota a liquidar per cada rebut és de 372 euros, un 40% superior a la mitjana espanyola que és de 265 euros. El motiu prové del fet que el valor mitjà de l’habitatge a Catalunya és superior al valor que té a la resta de l’Estat espanyol, el que vol dir que per a una mateixa casa, a Catalunya cal pagar més impostos. D’altra banda, la pujada de l’IRPF també perjudicarà més els catalans, atès que la mitjana de renda a casa nostra és més elevada.
A més, el Govern espanyol no té cap intenció de complir amb el finançament que contempla l’Estatut, ni tan sols l’acord fiscal del 2009. Per tant, hi haurà menys inversió que mai a Catalunya i més impostos pagats per ciutadans de Catalunya.
Finalment, cal subratllar que la recepta econòmica que proposa el Govern espanyol recupera un model basat en l’especulació immobiliària i redueix en 600 milions d’euros una de les partides clau per sortir de la crisi: la de recerca i desenvolupament –un sector, per cert, molt sensible per Catalunya, atès que s’hi concentra una bona part de les patents i de l’activitat investigadora de l’Estat
El pacte fiscal que planteja el Govern de la Generalitat sembla cada cop més inviable i el govern del PP només farà que posar obstacles a aquest camí. És l’hora, per tant, de fer un pas endavant. Si el Govern de Mas vol treballar de debò en la transició nacional ha de ser conseqüent i cercar un ampli suport polític i social al Parlament i referendar aquest suport a través d’un procés de consulta a la ciutadania que ha de ser previ a la negociació amb el govern de l’Estat.
A aquesta suma de forces hi estem cridats tots els qui ens estimem el país, no només les organitzacions polítiques, també s’hi han de sumar patronals, sindicats, les entitats cíviques i les socials. O bé el conjunt del país fa un pas endavant o no ens en sortirem. I, naturalment, creiem que aquesta declaració d’intencions ha d’impregnar els pressupostos de la Generalitat, a partir d’un suport parlamentari ampli; així mateix, no es pot dilatar l’aprovació de les conclusions de la Comissió per al Concert Econòmic, amb la ferma voluntat d’avalar el procés amb un pronunciament explícit de la ciutadania.
