Moments difícils viu el nostre petit, delicat i estimat i país català. .La nostra nació catalana vol ser lliure i sobirana. Volen un país nou, més just més net, però tenim davant nostre un Estat espanyol que, malgrat el “diàleg”, és com una pedra granítica. Alguna gent està cansada,és lògic,però amb la lassitud no anem enlloc. De fet, aquests comportaments de cert “cansament” son a causa d’una gran despolitització, des de la base, de la societat catalana i de molts de politiques “panxacontentes”.
En aquests moments ha arribat l’hora de posar-se les piles de debò. Ningú va dir que la cosa seria fàcil. Ara, més que mai, hem de convèncer el màxim nombre possible de catalans per continuar la nostra fita, legítima, justa i lliure. Ara és l’hora que el màxim nombre possible de catalans – els catalans que som sobiranistes i pretenem ser coherents- exercim, és a dir, procurem disposar d’un element primordial que es diu sentit d'Estat.
Ara més que mai,els partits, els representants polítics i la ciutadania catalana, en general, hem d'intentar tenir sentit d'Estat català. I per cert, tenim pressa. Molta pressa per resoldre problemes socials i estructurals greus : la pobresa, l'atur de llarga durada, la desastrosa xarxa ferroviària convencional i molts d'altres. Aquests problemes quotidians que mortifiquen la gran majoria de la població catalana només es podran encarar i resoldre -raonablement i satisfactòriament bé- amb un Estat propi, cosa que només serà possible amb una gran unitat de la gent, dels partits i, alhora, amb una forta i intel•ligent mobilització. Posem-nos a treballar tots plegats.