Comença la campanya municipal el mateix dia de les eleccions britàniques i del sondeig del CIS. En aquests estats plurinacionals – Gran Bretanya, Espanya-, amb dinàmiques socioeconòmiques diferenciades, es produeixen també comportaments socio-electorals molt definidors del cul de sac on han arribat./
El Partit laborista allà, i el socialista aquí, tenien la implantació del seu nucli dur electoral en els territoris perifèrics amb identitat nacional i cultural, i amb estructures econòmiques industrials o d’important proletariat agrícola. Escòcia i Gal•les allà, Catalunya i Andalusia aquí. La deriva conservadora econòmica i el creixent militarisme de la socialdemocràcia d’ambdós estats, juntament amb l’aversió al reconeixement del dret d’autodeterminació dels pobles els han portat a ser forces residuals en la perifèria industrial amb més identitat nacional: Catalunya i Escòcia. I resistir a la baixa en els altres territoris miners o agrícoles que pengen dels subsidi: Gal•les i Andalusia./
A l’altre costat, els conservadors britànics i tardofranquistes espanyols es retiren en desbandada més grossa que la dels socialistes dels territoris abans nomenats; i refermen la seva base de resistència i hegemonia en la nació dominant: Anglaterra i la Gran Castella respectivament. On les polítiques de discriminació social són compartides per una ampla base electoral, perquè gràcies a elles una part de la capa mitjana aspira a enriquir-se per la via privada o per l’accés a l’immensa aparell funcionarial concentrat en el gran Madrid, en el cas espanyol./
Les darreres enquestes espanyoles marquen una tendència que crec que es confirmarà. De la mateixa manera que el PSOE, convertit en partit d’Andalusia, va repetir hegemonia a casa seva sense variar cap de les seves polítiques clientelars, ara serà el PP que renovarà la seva hegemonia en els seus feus tradicionals de la Gran Castella. Ni que sigui amb la crossa de C’s. Per això serveixen les falanges combatives. I aquest conservadors i ultranacionalistes espanyols camuflats sota la capa centrista, esdevindran un partit pseudofrontissa, destinat a salvar els mobles al règim. I com tot partit centrista i frontissa a Espanya, i ho hem vist a Alemanya i ara, a Gran Bretanya, estarà destinat a tenir una vida efímera. La justa per ajudar als partits de l’oligarquia a refer-se o reinventar-se./
En aquesta pel.lícula no hi ha paper per a Podemos, sobretot si se li veu que perd el cul per esdevenir una força homologada per la fins fa poc, denostada casta, es renuncien a elements bàsics de ruptura: la forma d’Estat republicana i el dret a l’autodeterminació dels pobles, en versió comunista de Lenin, o en versió liberal de Wilson. L’estrella de Podemos ja sembla baixar abans d’haver arribat al zènit. /
Per tant, el més previsible és que com a Escòcia, i encara que sigui per fases, assistirem a una creixent basculació cap a l’esquerra de l’electorat català, en la mesura que es confirmi la congelació del domini dretà i conservador a la Gran Castella-Madrid. Escòcia i Catalunya progressivament han reforçat la identitat política que les allunyava més de la identitat dominant a l’Estat. Per això, aquí, els intents barroers d’alguns entorns de CiU de desgastar a Esquerra Republicana en la pugna per l’hegemonia nacional, no aconseguiran altra cosa que alimentar el pol encara més radical d’esquerra, la CUP. /
Dels cinc escuts que formen part del de la bandera espanyola oficial: el PSOE mana a l’Andalus; el PP a la Gran Castella, el nacionalisme basc, sol o acompanyat, ho fa i farà a Euskadi i Navarra; Galícia està desapareguda del mapa, com una delegació madrilenya. I a la Corona d’Aragó creixeran inevitablement les esquerres nacionals catalanes, a curt termini; o a mig, si en alguna ciutat s’ha de passar pel peatge buonista de la Colau . I també hi haurà una probable pèrdua de l’hegemonia popular a Balears i València, com a mínim, en la mesura que PPSOE no puguin tornar a comprar electors amb diners de l’especulació immobiliària; i ja que degut a l’obligatori dèficit fiscal per mantenir l’Estat centralista, no ho poden fer amb subsidis o places de funcionari, com ho fan a Andalusia i Madrid./
Article dedicat a Nicola Sturgeon /
PD. Acabem la setmana amb la gran notícia de la nova milionària inversió de Volkswagen a Martorell, malgrat o gràcies al Procés. Els poders econòmics alemanys aposten per estabilitzar aquesta Europa del Sud. I Catalunya encantada de passar, algun dia, a ser el seu land mediterrani./
http://www.economiadigital.es/cat/notices/2015/05/aqui-no-passa-gens-72653.php
