El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha afirmat l’acatament per part del seu gabinet de la sentència del Tribunal Suprem. Ha assegurat que hi havia hagut garanties i transparència (no ha parlat del diferent tracte que varen tenir segons formassin part de la defensa o de l’acusació, cosa que vàrem poder veure i que ara podria enumerar i no em bastaria tot l’article per fer-ho), ha agraït el treball dels membres del Tribunal (clar, li han fet la feina que li corresponia a ell, s’havia d’asseure i negociar i això cansa, ja li havia passat el mateix a l’endormiscat Rajoy), ha assegurat que el Govern actuarà amb fermesa i que farà complir la legalitat per poder recuperar la convivència fracturada per l’independentisme (són moltes les veus que diuen que hi ha molta gent infiltrada per aconseguir mantenir aquesta fractura que sembla que els proporciona rendiment electoral si en poden parlar i al mateix temps desacrediten els independentistes) i també ha assegurant que el projecte sobiranista havia naufragat (ho demostren les columnes de gent que recorren Catalunya per la llibertat, que es manifesten cada dia i que fan vagues protestant per tanta “justícia”.
El “Cs” Albert Rivera diu que han guanyat els bons, que són ells, els demòcrates, que són ells. No diu que han guanyat els fracturadors, que són ells i tampoc no diu que han guanyat els provocadors, que també són ells. Que vigilaran perquè els que són a la presó no puguin sortir. Volen mantenir a la presó, persones que l’únic pecat que tenen és haver deixat votar democràticament (tots els impediments que han tengut i que els ha fet actuar fora de la llei, han estat provocats pel Govern i adlàters com els “Cs”.
Recordau que a l’anterior article ja fèiem referència a l’animalada d’haver empresonat set persones, després de detenir-ne nou, acusades de terroristes i de fabricadors de bombes. Això s’havia fet tomant les portes per la força dels cops de mall, de matinada i sense tocar a la porta, sinó destruint-la, el 23 de setembre. Aquests set presos polítics més haurien pogut ser qualsevol dels més de dos milions d’independentistes que hi ha, si no es deixa votar i comprovar-ho. Un d’aquests presos polítics de l’estat democràtic espanyol, Ferran Jolis, quan feia quasi tres setmanes que l’havien detingut, encara no l’havien deixat entrevistar amb el seu advocat a la presó de Soto del Real. No l’havien deixat ni designar-lo. Els advocats d’Alerta Solidària ho havien denunciat presentant escrits al poder judicial, sense obtenir resposta. Es veu que existeix una conxorxa democràtica i transparent, segons afirma el president. A més, segons Alerta Solidària, el tenen tancat en una cel·la sense llum natural ni artificial i té assignat el darrer torn de menjador. També ha denunciat el mateix David Ros, oncle de Jordi Ros, un altre pres polític empresonat. Tendran un bon record d’un país tan democràtic.
N’hi ha dos que tenen limitat el torn de pati a tres hores, la resta del dia sols a la cel·la. També tenen limitació de cartes que poden enviar i mengen sols. Els han despullat del dret a la intimitat, del dret a la socialització i del dret de comunicació, drets que els corresponen pel fet de ser persones.
A l’Espanya democràtica tot el que li faci olor a Catalunya, té un tractament similar al que tenen els catalans. Ja li va passar a Kosovo, que pel fet que s’independitzava, cosa que vol fer Catalunya, Espanya deu ser el darrer país europeu que no els ha recorregut com a estat independent. Recentment hi ha hagut una operació militar de Turquia contra els kurds, poble que fa anys que intenta trobar un territori on viure com a poble independent, i ara es troba al nord de Síria. Idò, què vos pensàveu? Els kurds també tenen cert paregut als catalans, ja que fa temps que volen independitzar-se, doncs Espanya ha estat el primer país europeu que ha donat suport a la intervenció armada de Turquia, quan la Unió Europea ha expressat la seva preocupació pels efectes d’aqueta intervenció i els EUA no li donen suport. També deuen estar preparant els tancs per intervenir al Principat. Així es pot continuar vanagloriant-se tanta gent per les xarxes socials de viure en un país tan demòcrata.
