Aquesta cosa anomenada CiU

Aquesta cosa mel·líflua anomenada irònicament Mas, i CiU, l’empresa mafioseta de betes i fils que ara dirigeix –sota la supervisió del gran capo Corleone Pujol, no caldria si no– en un país normal estarien penjats dels collons ja fa temps. Si no ho estan, és perquè hi ha una altra cosa que aquí es fa dir democràcia, la qual, napoleònic –escèptic també amb Napoleó– com sóc, no m’he empassat mai. ¿No és potser la democràcia que coneixem el que fa possible que la cosa anomenada Mas i la seva empresa mafioseta de betes i fils, campin tan amples remenant les cireres de l’hortet colonial català fins que, de l’hortet, ja no en queden ni els cucs, i espera’t a demà? Ep, per ser justos, val a dir que aquesta gentola convergent, abans de posar-se la barretina i embolcallar-se amb la senyera com qui enginya el logo de la Coca-cola, durant el franquisme també campaven còmodament amples, per més que haguessin engarjolat qui temps després va ser el capo Pujol per, aleshores –aleshores, repeteixo– catalanista antifranquista. O és que ara mateix CiU, el seu partit, no està pactant a tort i a dret amb els hereus directes del franquisme?
 
Però, per què dic exactament que aquesta cosa mel·líflua anomenada irònicament Mas, i CiU, l’empresa de betes i fils que ara dirigeix, haurien de bla bla bla? Mireu, algú va dir que «un individu no pot ser lliure si el seu col·lectiu no ho és». Doncs bé, com que la clavava amb aquesta afirmació, a mi aquesta cosa anomenada Mas m’ofèn, i molt, i per això li falto al respecte, perquè ell no em respecta a mi i perquè, que jo sàpiga, el respecte es guanya, no s’hereta. I m’ofèn ell de la mateixa manera que m’ofèn el meu poble que tan democràticament el vota. I com que m’ofèn ell i el meu poble, que vota insistentment una cosa criminal que l’arruïna repetint per enèsima vegada que «Espanya hauria de saber que sense Catalunya no se’n sortirà de la crisi» –tradueixo per qui hagi llegit en diagonal. Mas va dir fa uns dies: «amo espanyol, no ens maltractis tant, que al final els catalans no et podrem servir», com que m’ofèn una gent esclava que vota un partit de mentalitat esclava que es vol i ens vol esclaus –ells esclaus privilegiats, però esclaus–, i per tant m’inclouen a mi com a català en el seu desig de ser humiliats; com que em fan passar vergonya; com que em fan passar per un súbdit, per una pedroliana bèstia de càrrega i no com una persona, doncs bé, per tot això l’insulto amb propietat, i encara sóc indulgent amb els insults.
 
En fi. La barretina me la porta fluixa, m’horroritza la combinació del vermell i el groc a la bandera –els catalanets en diuen senyera, en l’únic cas al món on una bandera nacional no s’anomena bandera–, no m’agraden les sardanes, no m’agraden les seques amb botifarra –bé, la botifarra sí que m’agrada, però sense seques, que em foten fàstic–, no m’agrada la mesquinesa i covardia del 99,1 % dels catalans, i la llengua catalana com a tal –que naturalment parlo i escric infinitament millor que els guardians de les essències, aquells que, patriotes com són, no s’han molestat mai ni a aprendre la seva llengua, i que ara mateix estan traient foc pels queixals llegint-me– em deixa més aviat indiferent, tant com l’espanyola o la francesa. Per tant, si treballo per Catalunya és només, només, pels catalans que lluiten, han lluitat i fins i tot han donat la vida per la independència, per la seva pròpia dignitat defensant la dignitat del seu col·lectiu, Catalunya, que és el meu. Treballo incansablement per aquesta bona gent, i sobretot, naturalment, per mi. Egoistament, que de fet és la raó per la qual tothom fa tot el que fa a la vida, des que s’aixeca fins que se’n va a dormir. Egoisme sa, això sí. La resta, bla bla bla o tocar la guitarra, com ho preferiu. En fi. Si jo no fos català i m’ho mirés des de l’estranger, em fotria un tip de riure amb aquest país ja fa anys patètic perquè té una majoria de gent patètica que vota en conseqüència partits patètics. I criminals.
 
Per cert, en sabeu res de la intenció de vot a Catalunya si ara mateix es fessin eleccions? Jo sí. La criminal CiU davallaria en vots però tornaria a guanyar folgadament. És a dir, en una situació d’emergència nacional com l’actual tornarien a guanyar aquells que l’agreugen, i votats per les víctimes mateixes de l’agreujament. Sensacional. El malalt agonitza i cal operar d’urgència a cor obert, però el malalt proposarà de nou que li apliquin el tractament de les herbes de l’àvia. I aquest cop, CiU se’n fotrà tant de la imbecil·litat d’aquest ramat, que ni es molestarà a aplicar les herbes per via oral i ho farà per la rectal. I després, apa, a fer un nou rècord omplint els carrers de Barcelona amb la mani de l’11 de setembre de torn. Celebraran que s’acaba l’estiu, suposo.