No soc gaire de parlar de mi, però començo a estar farta de veure l’augment de noticies relacionades amb un tema que m’afecta de prop, la discapacitat o diversitat funcional. Tinc una discapacitat del 65%, vaig patir bulling a l’institut, quan el bulling encara no tenia nom.
D’això fa quasi vint-i cinc anys, d’acord que les persones amb discapacitat algunes són candides, algunes antipàtiques, però com les persones “ dites normals” hi ha de tot.
Però no per això se’ns ha de tractar malament, pel fet de ser diferents a les persones “comuns” som humans! tenim sentiments.
Dic això perquè s’està posant de moda, fixa’t tu!, de MODA discriminar a les persones només per tenir dificultats o ser discapacitada, “Paren el mundo que me quiero bajar” parafrasejant a Mafalda. Jo mateixa, soc sòcia de l’Ateneu Divers, Grup Caliu, entitat encarregada de fomentar l’oci inclusiu per a persones amb discapacitat i en una ocasió, en un restaurant ens van fer fora, per ser discapacitats, això no només ens va passar a nosaltres, hi ha hagut mes casos.
Al 2018 van fer fora a un grup de nois amb Síndrome de Down, d’un pub d’Almuñecar , pel fet de ser síndromes de Down. Un altres cas, és el d’una noia Síndrome de Down de la província de Cuenca, a la qual no només van convidar a marxar d’un plató de televisió, si no que volien ocultar-la darrera d’una cortina. I ja, la gota que m’ha empès a explicar el meu cas ha estat el d’una noia, el passat dia 12 de febrer a Madrid quan el conductor d’un bus de línia, va fer baixar de l’autobús una noia amb paràlisi cerebral, i no només això, si no que la va deixar tres parades abans de la seva, increpant a la noia amb comentaris com “Es un peligro que los discapacitados
viajéis solos“.
Jo no vaig en cadira de rodes, ni soc síndrome de Down… ok però sé el que és sentir la burla i el rebuig, per ser diferent, potser com em diu molta gent no se’m nota, però soc discapacitada, i la por al rebuig hi és ! Està present en la meva vida. No vull fer pena, no volem fer pena, però ho volia explicar.
Abans d’acabar i ara que la Leticia Dolera esta tenint tant èxit amb la seva estrena al teatre, us vull recomanar, “Vida perfecta“ una meravella de sèrie on hi apareix un personatge amb diversitat funcional. Tinguem present la frase: “La única discapacidad que existe es una mala actitud.”
Fins la propera!
