Durant els darrers set dies no hi ha caigut cap gota, a Barcelona. Ha estat un període eixut, precedit per un bon temporal que va deixar a la ciutat més de 80 litres per metre quadrat repartits en 5 dies consecutius de pluja.
Si bé la setmana, típicament tardorenca, ha estat molt seca i assolellada, les temperatures (sobretot les nocturnes) han estat força baixes per a l’època de l’any i per al que estàvem acostumats durant els darrers anys d’escalfament global. Més concretament, aquesta setmana ha estat 2 graus per sota de la mitjana, convertint-se així en la setmana amb una desviació negativa més gran des de maig d’enguany.
L’any en curs
De les 42 setmanes de l’any en curs, 17 han estat més fredes que no pas la mitjana, 21 més càlides, i només 4 han estat dins dels valors mitjans. Malgrat la sensació generalitzada que aquest ha estat un any “fred”, de fet ara per ara està al límit de considerar-se “càlid” ja que durant les primeres 42 setmanes, la desviació respecte la mitjana és de +0,5°C. Aquesta sensació prové del fet que des dels anys 80 del segle passat, les temperatures han seguit una tendència clarament alcista que ens ha acostumat a unes temperatures més elevades del que havia estat la norma fins aquell moment. Això sí, enguany ja ha plogut a Barcelona a 22 d’octubre un 25 per cent per sobre de la mitjana, i amb 100 dies de pluja, ja supera de 16 la mitjana de dies de pluja d’un any “mitjà”.
Així, les mitjanes mensuals dels primers mesos de l’any van estar per sota de la mitjana històrica, abril va ser més càlid del normal, i maig i juny un altre cop, per sota de la mitjana. Juliol, agost i setembre, molt més càlids del normal.
L’hivern 2009-10 (des-gen-feb) va ser, termomètricament, normal. Fred comparat amb els valors mitjans dels darrers 20 anys, anys d’escalfament global continuat. De fet, dels darrers 40 anys, únicament l’hivern de 1980-81 ha estat clarament fred, amb més d’un grau centígrad per sota de la mitjana històrica. Des d’aquell any ja tan llunyà, només 10 han estat “normals”, i 19 (gairebé el doble) realment càlids, amb l’hivern més càlid de tots, el de 1989-90, seguit de prop dels hiverns de 2000-01 i 2006-07, respectivament. Pluviomètricament, el darrer hivern va ser plujós, més del doble de dies de pluja del que és “normal”, i un terç més de precipitació que no pas la mitjana.
La primavera d’aquest any ha estat, sens dubte, freda i plujosa, la més freda des de l’any 1991, i comparable a la del 1995 i 2004. La primavera més seca dels darrers 40 anys va ser la de l’any 2006, en plena sequera a tot Catalunya, i la més plujosa, la del 1977. La més freda, amb diferència, la de l’any 1984, i la més càlida, la del 2001.
L’estiu ha estat molt càlid i sec, però sortosament lluny del rècord històric del 2003, amb només dues setmanes amb temperatures per sota de la mitjana (una a mitjan agost, i l’altra, la tercera setmana de setembre). Des de l’any 1981, únicament l’estiu olímpic va ser per sota de la mitjana, la resta per sobre i amb una línia clarament ascendent. Pel que fa a les precipitacions, des de l’any 1990, únicament dos estius (1992 i 2002) han estat per sobre de la mitjana, la resta tots per sota de la mitjana i amb una tendència decreixent molt marcada.
Previsions estacionals
La tardor de l’any passat va ser una de les més seques i càlides d’ençà que es tenen registres a Barcelona.i l’hivern va ser relativament “normal”, tot i que més fred en general del que havien estat els hiverns durant els darrers anys.
Les previsions estacionals (estadístiques i de probabilitat) apunten, generalment, a una tardor més freda i plujosa que no la de l’any passat (que no ho va ser gens), amb valors probablement encara força per sobre dels de la mitjana històrica. L’hivern (desembre, gener i febrer) no es preveu fred, sinó considerablement per sobre de la mitjana, amb precipitacions semblants a la mitjana.
Els models en canvi, semblen indicar una tardor freda i plujosa, i un hivern sec i fred. Qui tindrà raó? Com sempre, d’aquí uns mesos ho sabrem.
