La ceguesa gregària processista li fa creure que allò que demostra que la seva classe política compleix amb les seves promeses són les inhabilitacions, les multes i les amenaces de presó espanyoles rebudes. Res més lluny de la veritat, però. D’entrada, l’obvietat contrària: que el govern català no compleix les seves promeses ho demostra el fet que l’inhabiliten, el sancionen… Si l’inhabiliten i sancionen és perquè no està en disposició de complir les seves promeses, i per tant mentia Mas quan parlava de fer la independència si sortia majoria en escons el 27-S de 2015; es va demostrar mentida quan s’assegurava fer la independència en divuit mesos, i menteix des de fa mesos Puigdemont assegurant que hi haurà referèndum vinculant. Des del ventre de la llei espanyola no es pot fer la independència, i ell ho sap. I si no ho sap, si realment no havia previst la reacció espanyola en curs, és un inepte. Com a president nacional, no conèixer l’enemic és ser un inepte. Tenint Espanya davant, és només elaborant i exercint una llei catalana amb la legitimitat democràtica dels seus 72 diputats suposadament independentistes actuals, que es pot fer la independència. Aplicar el poder legislatiu i l’executiu. Se’n diu independència unilateral (DUI). La resta, com s’està veient, és enganyar el personal amb les conseqüències greus de fer el pinxo a la boca del llop espanyol. Per tant, allò que causa perjudicis és la xerrameca processista i jugar de farol amb Espanya, amb el processisme imbuït pel goig del victimisme i la superioritat moral, cosa que el porta justament a no complir amb els seus compromisos que l’alliberarien de les escomeses greus i humiliants que ara pateix. I espera’t el que vindrà.
La ceguesa gregària processista adapta constantment la realitat al seu desig, talment infants. El desig fa creure al processista que cada incompliment dels seus gurus polítics té a veure amb una genial estratègia que la nostra –m’inclouen (!?)– humil capacitat d’enteniment és incapaç de copsar. La suposada genial estratègia queda, per descomptat, sempre per demostrar. La desmemòria és el gran aliat processista. La fe com a argumentari. La fe com a substitut de la raó. Religió.
La ceguesa gregària processista li dóna falsa moral de victòria per dos factors: l’eufòria que dóna pertànyer a una massa que va en una mateixa direcció d’una banda, i el gaudi de recrear-se amb la maldat de l’enemic en contraposició amb les bondats pròpies, de l’altra. És curiós l’esport favorit masturbatori processista de passar-se el dia exclamant-se amb l’obvietat de com de dolentot és l’enemic espanyol, les marranades que li fa, però que el processista gaudeix queixant-se que li facin, altrament faria alguna cosa per evitar-ho, per exemple fotre el camp d’Espanya amb una DUI en comptes de perdre el temps exclamant-se del que li fa l’enemic, que per alguna cosa es l’enemic.
En definitiva, el processisme se sent d’entrada victoriós pel fet de ser molts i tenir la raó, com si amb això n’hi hagués prou, fins al punt de creure’s que convenceran l’enemic a través de la raó, obviant que justament l’enemic ens domina a través de la força bruta, la desraó. El processisme pretén pactar la vinculació del seu suposat referèndum amb Espanya, el mateix referèndum que Espanya li nega fer. El processisme pretén que l’Espanya antidemocràtica de qui diu voler deslliurar-se es converteixi en democràtica per deixar-lo votar per poder fotre’n el camp per antidemocràtica. Sensacional.
La ceguesa gregària processista li fa creure que només amb pau, civisme, somriures i clavells aconseguirà la independència. Tot això està molt bé, però sense una acció política contundent de confrontació és com creure que perquè disposem de quatre rodes ja tenim cotxe.
La idiotesa processista li fa creure que empassant-se –sense adonar-se’n– i alimentant el letal missatge dels Comuns que repeteix com una lletania “la cosa no va d’independència sinó de democràcia”, atraurà molta més gent a votar al suposat referèndum. Creient-se astuts demostren ser cretins. Aquest discurs transforma el suposat referèndum en una protesta, no pas en una votació que hagi de ser vinculant. El missatge pot fer anar molta més gent a votar, sens dubte, però l’objectiu pel qual es vota queda dissolt, i doncs, dissolta l’exigència del votant pel que fa al compliment efectiu del resultat de la votació. Per tant, l’astúcia hipòcrita no surt a compte.
Tot aquest raonament meu, però, és un mer exercici teòric, perquè el referèndum no serà vinculant. El president Puigdemont mateix ja ha dit, contradient la pròpia llei del referèndum i la promesa de declarar la independència en 48 hores si guanyés el Sí, que en cas de guanyar el referèndum demanarà pactar el resultat amb Espanya. De manera que, tant si s’alimenta aquest pervers missatge de la democràcia per sobre de la independència com si no, aquí ningú no exigirà res. De la mateixa manera, per cert, que ara ningú no exigeix explicacions sobre l’estúpida separació conceptual que es fa entre independència i democràcia, atès que no hi pot haver democràcia sense independència per exercir-la. Però bé, no li puc demanar al processista que afini tant. Li podria explotar el seu simulacre de cervell.
La ceguesa d’alguns processistes en el gregarisme no els fa adonar-se que recaptar calés per pagar una multa imposada per Espanya demostra que 1) és fals que hi hagi cap ni mitja estructura d’estat preparada per fer la independència. 2) és un acte de submissió que, a més, engreixa les arques espanyoles amb què, per exemple, forneix l’exèrcit contra els catalans 3) contràriament al que es va repetint, no pot ser un acte de dignitat, fermesa i resistència allò que és un vulgar acte de covard i humiliant submissió.
La ceguesa d’alguns processistes en el gregarisme no els fa adonar-se de la contradicció que suposa fer un recapte de diners com el proposat per l’ANC per pagar la multa imposada a Mas per organitzar el 9-N, i alhora dir sense despentinar-se que si no hi pot haver referèndum haurem de fer la DUI.
La ceguesa dels processistes en el gregarisme els impedeix adonar-se que la seva moral de victòria se sustenta en pur fum, i autoritari en menysprear amb el seu desig la dissidència independentista, cosa que converteix el processisme en una forma diferent, però essencialment coincident, d’autoritarisme que no l’allunya –essencialment, repeteixo– del que exhibeix l’Estat espanyol.
La ceguesa dels processistes en el gregarisme els impedeix adonar-se que l’enemic número u de la independència són ells, no pas els espanyols, dels quals han estat incapaços de deslliurar-se durant prop de cinc-cents anys. El catalanisme ha desaprofitat totes i cadascuna de les escletxes d’oportunitat que ha tingut de fer la independència al llarg de cinc segles. En això, són uns mestres. Cinc-cents anys, insisteixo. Cinc-cents. Ara, tampoc decebran. Que s’ho facin mirar, els catalans.
La ceguesa dels processistes en el gregarisme els impedeix veure que anant a mitges tintes, jugant a l’independentisme amb Espanya sense cap intenció de fer efectiva la independència, Espanya no només no cedirà mitja engruna d’autogovern sinó que aprofitarà aquest pas fals del fals independentisme processista per acabar-nos d’esclafar, i en la més bèstia de les humiliacions. De fet, ja s’està produint.
La ceguesa del processisme no s’adona que no hi ha cianur més efectiu contra la possibilitat d’independència que el processisme. Per això dic que, fet i fet, el processisme és el millor dels espanyolismes a Catalunya. Imbècils.
