No és aquesta la prova definitiva que no som espanyols, però quant a corrupció, a les Illes, tenim una diferència més. L’estadística a l’Estat espanyol anunciada fa algunes setmanes indicava que hi havia 264 imputats del PSOE i 200 del PP. Em va sobtar, perquè aquí semblava que el PP dominava i de molt. Aquí, a les Illes Balears, de 38 imputats n’hi ha 26 que pertanyen al PP (d’aquests, dos han estat expulsats o se n’han anat del partit i un és un càrrec de confiança); 9 pertanyen a UM (un d’ells expulsat del partit, ara sembla que el volen tornar a acollir); 2 al PSIB-PSOE (un d’ells ja fora del partit) i un pertany a ASI (dreta radical). Amb una paraula, 36 pertanyen a la dreta i dos al centre-esquerra. És curiosa la diferència abismal amb la resta de l’Estat. No tenc dades de la resta de PPCC ni les he cercades.
Aquí, a les Illes, hi ha molta moguda: si el Govern format per diferents partits es trenca, si el president optarà per governar en minoria, si hi haurà eleccions anticipades, etc. Per això els tres principals exponents del pacte: PSIB-PSOE, UM i BLOC han jugat aquests dies les seves cartes. Tant el PSM com EU, com ERC, integrants del BLOC, volen que es posi en marxa un codi ètic, que obligui els càrrecs polítics a abandonar-los quan estan imputats davant la justícia, especialment o a partir de tenir dues imputacions i amplien aquest codi amb altres condicions per netejar la imatge dels polítics, que no queda massa neta com es veu en el primer paràgraf d’aquest escrit. Aquest era el camí triat per continuar el pacte, però s’ha de tenir en compte que finalment ha de ser la persona que està imputada, la que ha de voler complir-lo. Aquest és el cas de Miquel Nadal, d’UM, que ha dimitit de conseller de Turisme, però que no ho ha fet com a regidor de l’Ajuntament.
Aquí els que es diverteixen són els del PP, que sempre solen guanyar les eleccions, i a vegades amb majoria absoluta. Sempre estan observant, no perden calada, i l’altre dia, el primer dilluns de desembre, que hi havia ple a l’ajuntament de Palma, en què els tres regidors d’UM varen abandonar el ple, disconformes amb un regidor d’EU, que volia que dimitís el regidor Nadal, va ser el moment que varen aprofitar els voltors del PP per aprovar una proposta contrària a la normalització lingüística. El problema era la corrupció, del qual el PP n’està aquí absolutament amarat, però es varen desentendre del seu problema de corrupció i varen atacar la llengua catalana. I això m’ha fet pensar en unes paraules de Rajoy que ha dit referint-se a Madrid: “El Govern hauria de deixar de regular internet i els crucifixos i dedicar-se a governar”. A mi, aquesta frase m’ha fet pensar que el PP hauria de deixar de perseguir la llengua pròpia d’aquesta terra, la llengua catalana, i dedicar-se a fer oposició, que en aquest cas que ens pertoca era ajudar a vèncer la corrupció.
La proposta que va guanyar el PP va ser que es recuperàs l’article salat a les plaques del carrers de Ciutat. ¿Us imaginau el cap quadrat d’aquestes persones, que quan tenen un gran nombre de manaies implicat en casos de corrupció durant els quatre anys de govern de Jaume Matas, encapçalats principalment per l’expresident, es dediquin a voler tornar enrere una tasca realitzada durant anys i que no ha causat cap problema a la societat civil? És un debat sense arguments. Sempre a través de la història s’ha escrit utilitzant l’article general i es deixa l’article salat per al llenguatge parlat i en certs registres, com és el col•loquial. Però ells tenen clar el manament de la FAES: erosionar amb vent, aigua, arena i tot el que faci falta, les altres llengües. Un batle, que ha renegat d’usar la llengua catalana, ara ha estès una bandera espanyola de 40 m2, i ha aprofitat per hissar-la en un monument que s’ha fet en memòria dels dos guàrdies civils assassinats per ETA l’estiu passat. Aquesta bandera l’ha penjada d’un pal de més de 30 metres d’altura i al principi hi ha posat càmeres i personal per evitar que ningú no pugui fer malbé la seva meravellosa obra i ha aprofitat l’avinentesa per fer unes quantes arengues a la unitat de la pàtria espanyola, com si ens trobàssim en els millors temps del general.
Recordau que una de les maneres que han trobat per fer mal a la llengua és intentar esmicolar-la, perquè si la redueixen serà més fàcil fer-la desaparèixer. Per una part intenten llevar-li parlants i per l’altra l’ataquen directament. Al País valencià, canviant-li el nom amb l’objectiu de desfigurar-la fins que no sigui la mateixa, a les Illes intenten llevar-li el nom de català i posar que són modalitats lingüístiques. De fet, això és el que anuncia aquest batle del paràgraf anterior, si ell arribàs a comandar. A Aragó segueixen pel mateix camí amb la llengua catalana de la Franja, com he explicat a dos articles publicats en aquest bloc. El PP aprofita totes les circumstàncies per atacar la llengua i la cultura catalanes. Ens volen fer desaparèixer com a poble diferent d’Espanya, i saben que la passa principal és fer desaparèixer la llengua. Si nosaltres no volem, no ho aconseguiran.
