Avui divendres han culminat les cinc Marxes per la Llibertat d’ANC i Òmnium. Ja confluïdes en tres des d’ahir, aquestes tres han desembocat a la ciutat de Barcelona. Des del Dietari ens hem unit a la columna girona-maresmenca, des del minut u a Premià, i hem fet fins als Jardinets de Gràcia (que és una rambla petita, i no un parc jardinat, com molts s’esperaven). Arribar a la gran ciutat des dels pobles sempre té la seva màgia: a la C32, a l’entrada a Barcelona, quan veus aquelles parets insonoritzants de colors i els ponts (i el radar!) plens de gent a gom a gom aclamant aquella espècie de Marxa alliberadora, com si qui hi anés fos Martin Luther King o el mateix Gandhi, és un goig que fa vibrar el cos. Tantes vegades fet en pocs minuts aquell trajecte en cotxe, i ara poder-lo fer a peu, amb mig poble al darrera.
La Guàrdia Urbana va dir que la confluència va dur 525.000 persones a Barcelona, però a nosaltres ens va semblar que hi havia més gent i també més il·lusió i esperança, que al darrer 11S, que va ser la Diada menys concorreguda de les dels darrers anys. Pel camí ens vàrem retrobar amb molta gent a la vegada que anàvem avançant, i al final l’apoteosi es va desfermar a la gran Barcelona.
Malauradament, a Via Laietana, passades les sis van tornar a començar les batusses, que amb el pas de la resta del dia, tornarien a anar tapant les grans mobilitzacions pacífiques dels darrers dies. És el que sap més greu, tant d’esforç per acabar veient els telenotícies amb una colla de periodistes (alguns agredits) parlant com si estiguessin enmig de Beirut en ple bombardeig. Ningú pot determinar del cert qui hi participa en aquests grups on és cert que hi ha molts vàndals també, però que majoritàriament estan patint, cada vegada més, la violència policial, tant de Mossos com de Policia Nacional espanyola, que es passeja per allà a cop de porra indiscriminada contra tota ànima que es mou. És una gran vergonya, i des del Govern de la Generalitat hi ha una paràlisi absoluta que inquieta a tothom. Buch segueix al capdavant, perquè al seu partit no volen cremar ningú altre, però és que no hi ha idees de què fer.
Vàndals, o joves independentistes que es defensen de la violència policial? Autodefensa? Doncs la societat està en aquesta discussió, i mentre la Generalitat no sàpiga com respondre-hi, l’independentisme corre el risc de desinflar-se i començar a nodrir partits com els Comuns i el PSC. Però el cert és que en qualsevol cas, la lluita continua, i ahir, paral·lelament van haver-hi molts talls de carreteres. D’entre ells, un de vital, l’AP7 a la Jonquera. El pas fronterer va estar tallat des de ben d’hora al matí, i encara ara a la fi de divendres, segueix tallat. Fins a gairebé 100kms de cues a França, segons la font més optimista.
La gloriosa jornada ha acabat amb una nit plena de contenidors cremats, l’aparició del ‘tanc’ d’aigua amb rodes de la policia catalana, i munts de vídeos de policies espanyols i catalans agredint a cor què vols periodistes, gent normal, passavolants, i també manifestants. Especialment perillosos els furgons de la Policia Nacional a 70kmh o 80kmh pels carrers més cèntrics de Barcelona tractant d’atropellar joves, i les bales de goma, el foam… indignant. Això ens fa pensar que si no hi hagués cap manifestació durant una nit, a veure què tindria nassos de fer la policia. Ningú no sap com acabarà això, però sense lideratges visibles (perquè estan empresonats), la cosa pinta malament, i Espanya segueix la seva resposta autoritària.
