Apliquen la repressió franquista i foragiten la llibertat d’expressió

            El Govern amb majoria absoluta del Partit Popular, tant a Madrid com aquí, ens vol fer retornar a una de les èpoques més fosques del temps de la dictadura franquista. Sembla que utilitzen tota casta de mitjans, siguin legals o no, en una època democràtica, de la qual se’n riuen, amb un únic objectiu, infiltrar la por dins el cervell de moltes persones, perquè actuïn segons les seves directrius. No han fet res per a impedir el retrocés de l’estat del benestar, però han manifestat que el que havíem aconseguit estava per damunt de les nostres possibilitats; en una paraula, que no ens ho mereixíem, ja que les classes baixes s’havien aburgesat i era convenient que tornassin a les èpoques de misèria de segles anteriors. A més de retallar l’estat del benestar, es dediquen a fer tornar enrere unes quantes de les llibertats que tant havien costat aconseguir, com la llei de l’avortament, que han retallat fins que l’han deixada quasi sense contingut. Una altra vegada consideren la dona com un ésser inferior que necessita la tutela de l’Estat per poder sobreviure.
 
            Un altre d’aquests significats retrocessos és l’obertura d’un expedient al director de l’IES Marratxí, per mor de la denúncia d’un pare que afirma, ajudat per un grupuscle format per atacar els senyals d’identitat del poble mallorquí, que el director va conculcar el dret a l’educació d’algun fill o filla seu. I com es va dur a terme aquesta conculcació? Va ser els dies que es feia vaga indefinida i l’institut comptava amb pocs alumnes i professors; a les classes on hi havia alumnes es procurava que no avançassin matèria del programa, amb el vistiplau del director. Aquest fet que té una lògica total; tots els qui hem estat directors d’algun centre escolar sabem que és la postura pedagògica, didàctica i organitzativa adequada a seguir. Davant una denúncia sense cap ni peus com aquesta li corresponia a la Conselleria, haver comentat la qüestió al pare i haver-li explicat que el procediment era correcte en temps de vaga. Una persona amb coneixements sobre educació i ensenyament o un inspector no obrirà mai cap expedient per aquesta causa, si no és que hi ha altres intencions incorrectes i inadequades (prevaricadores?) com la de fer por a tot un col·lectiu, que no tremolarà davant tanta estultícia. Si el pare no hagués quedat conformat, el que havia de fer era posar una denúncia contra la Conselleria que no ha volgut negociar amb els docents sobre el motiu de la vaga; la majoria de tècnics i especialistes en educació han confirmat que les autoritats s’equivoquen.
 
            Un altre retall, que suposa una involució d’una societat democràtica és l’aprovació de la Llei de símbols, per part dels parlamentaris del Partit Popular, perquè han volgut reprimir la defensa que feien els docents davant els atacs del Govern de les Illes Balears contra la llengua catalana a l’Administració i a les escoles i instituts. Els docents han adoptat com a símbol d’aquesta defensa un llaç quadribarrat, les quatre barres que tenen la bandera de Mallorca i la bandera de les Illes Balears; quatre barres que és la senyera que ens va dur per primera vegada Jaume I, l’any 1229; quatre barres que han estat l’origen de la bandera de l’Estat espanyol, i quatre barres que es troben a façanes i frontispìcis de molts d’edificis i monuments de les Illes Balears; quatre barres que també es troben a l’escut que hi ha a la bandera espanyola. No han sabut com ho havien de fer i han dit que aquest llaç era la bandera d’una altra comunitat autònoma. Se m’havia oblidat, quatre barres que es troben a la bandera del Principat, a la del País Valencià i a la d’Aragó, moltes més raons per a comprovar que no eren quatre barres de cap grup terrorista, com sembla que els agradaria demostrar, com si fossin un privilegiat i únic Aznar qualsevol.
 
            A la llei de símbols, diuen quins són els que es podran posar als béns immobles afectes als serveis públics i a l’article 3, escriuen: “Qualsevol altra utilització d’aquests béns per a finalitats diferents de les derivades del servei públic al qual estan afectats requereix l’autorització en matèria de patrimoni.” Cas que no es compleixi aquest requisit, hi pot haver sancions de fins a 10.000 euros. El Consell Consultiu els va advertir que aquesta llei afectava la llibertat d’expressió i que podia ser anticonstitucional, però ells han continuat endavant amb la seva llei repressiva. Aquesta representa un atac també contra la Declaració Universal dels drets Humans, que a l’article 19 diu el següent: “Qualsevol individu té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les seves opinions, el de poder investigar i rebre informacions i opinions, i el de difondre-les, sense limitació de fronteres, per qualsevol mitjà d’expressió.”
 
            Per això s’acudirà a l’ONU i als tribunals internacionals que calgui, per acabar amb la repressió i els retalls a la llibertat d’expressió. Una societat democràtica no pot estar en mans d’uns polítics que fan cas de persones que se senten úniques i predestinades o de grupuscles radicals d’ideologia totalitària.