Any Espriu: de la desídia Wert a la sangonera Bru de Sala

D’entrada que el senyor Bru de Sala cobri 123.000 euros per fer de comissari de l’Any Espriu em resulta sorprenent. Però encara m’ho resulta més en comprovar que, malgrat que Esquer…ra va aconseguir fer aprovar l’any 2012 en el Congrés dels Diputats una iniciativa (només UPyD es va negar a donar el vot afirmatiu) en la qual s’instava el govern a col•laborar en l’Any Espriu (una bona part dels seus diners són nostres, oi?), al cap d’uns mesos vam haver de preguntar al Govern espanyol si estava actuant tal com li reclamava el parlament. Perquè és evident que sovint s’aproven iniciatives que el govern de torn menysprea.
CiU, al Congrés, va donar suport a la iniciativa republicana. Amb tot, al cap d’uns mesos, després de perseguir el govern espanyol per tal de saber com i de quina manera han dut a terme la col•laboració amb les institucions catalanes hem sabut que:
1. Només han col•laborat… amb de 4.317,36 euros per a l’Editorial Raval, S.L. per a l’edició de la Biografia d’Espriu escrita per Agustí Pons.
2. TVE està elaborant un programa divulgatiu sobre l’obra d’Espriu tal com reclamàrem (caldrà veure l’abast i la qualitat del material).
I aquí acaba tota la implicació de l’administració espanyola. Pobra i miserable implicació respecte a allò reclamat. Res a veure, evidentment, amb la participació del Ministerio en altres commemoracions relacionades amb escriptors de la magnitud d’Espriu en llengua espanyola.
Amb tot, crida l’atenció i resulta ben descoratjador que en la resposta el govern espanyol ens faci saber que “Ni el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte ni en Acción Cultural Española se ha recibido propuesta alguna de programación por parte de ninguna institución para participar en el any Espriu”.
Nosaltres vam fer la feina que calia fer al Congrés, que per això hi som. Però els responsables de l’Any Espriu tal vegada s’haguessin hagut de basquejar una mica més Ni que tan sols fos per eixugar la sangonera (vergonyant!) dels 123.000 euros del senyor Bru de Sala!
Potser encara s'és a temps! Oi que els diners de Madrid també són (molts dels diners) nostres? Doncs, a reclamar-los!