- Publicitat -
Durant l’any 2019 ja ha passat tot el que havia de passar perquè la unitat d’acció independentista s’enfortís: judici de l’1-O, sentències de presó de més d’una dècada, ascens de la ultradreta, un president de la Generalitat en actiu… I amb tot, aquests fets només han servit per aguantar durant setmanes una fràgil entesa entre partits polítics partidaris de la República Catalana. S’han pogut entendre per compareixences conjuntes, mobilitzacions, gestionar el Govern i, a empentes i rodolons, mocions al Parlament. I ja està. No han estat capaços de traçar un camí conjunt, una reacció d’una vegada per totes a la desfeta del 2017.
I què és el pitjor pel moviment? Que els ‘revulsius’ que tradicionalment han alimentat la unitat fins ara ja han passat. Ja no queden cartutxos: les manifestacions de l’Onze de Setembre han perdut força, els líders independentistes ja són a la presó des de fa més de dos anys, i la seva sentència ja s’ha refredat. Queda la possible inhabilitació de Torra, que podria venir o bé els propers dies (la JEC decideix sobre ell el 3 de gener) o bé en uns mesos. Però vist el panorama, és possible que sigui més caldo de cultiu per una trencadissa que per un apropament.
El moment actual, a l’inici del 2020, és crític: les dues estratègies diferents que des de finals del 2017 han adoptat els independentistes (via pactista, amb Esquerra, i via de la confrontació, amb JxCat i la CUP, amb els seus matisos) estan a punt d’agafar camins totalment diferents i probablement reconciliables. Esquerra aposta per un acord amb el PSOE, i JxCat el rebutja. Els republicans han pactat que els dos governs comencin una negociació, mentre que els de Puigdemont se senten desplaçats i no volen gestos de bona voluntat amb els socialistes. Tot plegat contribuirà, com dèiem ahir, a la detonació de l’executiu i noves eleccions. Serien, però, les primeres fruit de la trencadissa en el si independentista. I això ho podria canviar tot: l’única combinació de governabilitat en els anys 10 del segle XXI (exceptuant els dos primers anys) ha estat ERC-JxCat (o predecessors). Perquè els anys 20 han de ser iguals, començant per les més que probables eleccions aquest 2020? Combinacions alternatives es podrien donar, però és clar, això dinamitaria ja definitivament la fràgil unitat d’acció independentista.
Publicitat
