Antes “federal” que rota

Semblava que les tesis que associaven catalanisme a Pujol i a CiU ja estaven superades. Com superades havien quedat les tesis que pretenien reduir la voluntat d’alliberament nacional als interessos de classe de la …burgesia. Durant anys aquesta concepció havia tingut ressò en grups i personalitats d’esquerra molt influïts per intel•lectuals i professionals fills de la burgesia catalana (sobretot barcelonina) o alts funcionaris franquistes reconvertits.
Recordo els anys universitaris en què els nens de casa bona t’esbroncaven quan a les assemblees pretenies parlar en llengua catalana. Calia fer-ho en castellà, que segons ells era la llengua dels obrers. M’ho deien a mi (fill de Cornellà i de paleta), que podia anar a la universitat perquè pencava des del catorze anys. Sí, ho deia gent que no havia trepitjat mai una fàbrica i que tenien mala consciència (el catolicisme de les seves famílies els havia fet un esvoranc) per venir d’on venien i tenir minyona andalusa a casa.
I sembla que el discurs torna! Ara, tanmateix, carregat de rancúnia en comprovar que l’independentisme d’esquerres (el que de fa temps que ocupa escons al Parlament i el que de fa poc que en té, així com els qui no en tenen) ha guanyat la batalla ideològica i té a tocar l’hegemonia en la mesura que superarà de ben segur políticament al nacionalisme convergent una vegada exercit el Dret a Decidir i proclamada la república catalana.
Hi tornen, però han arribat tard. Perquè, encara que no ho manifestin, volen preservar l’estatu quo monàrquic i autonòmic (ara en diuen federal), però sobretot espanyol. Aspiren a fer descarrilar el procés, per la qual cosa l’existència d’ERC i d’altres forces independentistes d’esquerra els trenquen els esquemes. Tan fàcil que seria poder associar de totes totes sobiranisme i CiU!
L’objectiu rau a pretendre tractar el sobiranisme d’unidireccional, simplista, teledirigit (i encara no s’atreveixen a dir-ho, tot i que aviat ho faran), acusar-lo de fanàtic (om ara la Chacón). Esquemes reduccionistes i simplistes, això sí, articulats des d’una pretesa superioritat tan ridícula com antiquada.
Per això, amaguen , els interessa fer-ho, que bona part de l’oligarquia catalana està en contra del procés (Fainé, Olius, Rosell, Godó, Lara i tota la resta de la patuleia burgesa), perquè temen que la proclamació de la República, suposi a posar en escac l’establishment. ¿Com s’entén, doncs, que sent d’esquerres no s’hi apuntin a rebentar l’Estat pepero, catolicista, monàrquic i autonòmic?
Tan difícil és entendre que si la ciutadania conquereix l’exercici del Dret a Decidir (per la qual cosa cal aprofitar les contradiccions de CiU, que certament administra interessos de l’oligarquia, com en altres moments ha fet el PSOE), després podem estar en condicions de ser hegemònics (les esquerres) i iniciar un procés constituent que ens permeti escriure una constitució republicana amb tinta vermella?
Però és clar això significar trencar l’Estat espanyol. Amb Espanya no s’hi juga: Vaja que “antes federal que rota”
Ah!